A continuació penjo alguns dels articles que vaig publicar a la web del 3XL.net (TV3)
Any 2000
3-Fasic
Entrepobles,
Medicus Mundi Catalunya i
Veterinaris Sense Fronteres s'han unit per formar un fòrum
d'associacions de solidaritat internacional de Catalunya anomenat
3-Fasic. L'objectiu d'aquesta unió és el d'incrementar la seva
representativitat social amb la idea que cooperar és actuar
conjuntament.
Aquestes tres organitzacions no
governamentals (ONG) són conscients que les enormes necessitats d'un
món amb 1.300 milions de persones que viuen sota el llindar de la
pobresa, necessiten d'una actuació conjunta. Cal unir esforços, tot
i la insuficiència de tots els projectes que puguin endegar.
Totes elles estan d'acord a dir que el
nostre és un món amb suficients recursos per a tots, si es
distribuïssin adequadament i comparteixen la idea que entre tots i
totes podem canviar-lo, o com a mínim, intentar-ho. La unió de les
tres ONG respon també a un intent d'evitar el risc de ser
instrumentalitzades.
Entrepobles,(www.pangea.org/epueblos)
Medicus Mundi (www.pangea.org/medicus)i
Veterinaris sense fronteres (vsf.pangea.org)
fa molts anys que treballen en el món de la cooperació portant a
terme projectes molt variats, que cerquen la millora de la qualitat
de vida de les poblacions del Tercer Món. Des dels seus camps
específics d'acció, la medicina o la veterinària, la seva acció
va molt més enllà i contempla un treball sobre el terreny als
països del sud i un altre de divulgació i sensibilització als
països del nord.
50 aniversari de l'ACNUR
El 14 de desembre l'
ACNUR (Alt
Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) va complir 50
anys. Aquest organisme de les Nacions Unides es va crear per un any,
per a la protecció i l'assistència dels refugiats europeus que
fugien com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Els
conflictes a l'Àfrica, en el seu procés d'independència, la guerra
freda, les guerres al Sud-est Asiàtic, com la Vietnam o Cambotja,
les dictadures al Con Sud americà, les guerrilles i les actuacions
dels exèrcits a Centre Amèrica, a l'Iraq o a l'Afganistan, van
obligar a anar renovant el seu mandat i estendre les seves activitats
a altres zones geogràfiques.
Tot i la caiguda del mur del Berlín i
la fi de la guerra freda, els conflictes no cessen. Al contrari,
l'última, dècada hem vist com tornava a Europa l'horror de la
guerra i el drama de milers de refugiats que han hagut de deixar casa
seva. El conflicte Iugoslau, a les portes de casa nostra, ha estat
una mostra més del que està passant a molts altres països. Rwanda,
Burundi, Angola, Sierra Leone, Sudan, Somàlia, Eritrea o Etiòpia
exigeixen l'acció urgent d'un organisme i unes persones que han
hagut d'adaptar-se a nous requeriments i a unes condicions cada
vegada més dures.
L' ACNUR assisteix avui més de 22
milions de refugiats i desplaçats, víctimes de les guerres i la
persecució en més de 120 països. Un equip de més de 5.500 membres
que col·laboren amb centenars d'ONG pateixen una falta de respecte
creixent cap a les organitzacions humanitàries i els seus
treballadors. Aquest any quatre funcionaris de l'ACNUR han estat
assassinats deliberadament. Les dones, els nens i les persones grans
no se salven tampoc de la barbàrie, constituint més del 90% de les
baixes. L'ACNUR , que és testimoni d'un horror que denúncia, es
queixa d'una falta d'interès internacional. Toca a les diferents
instàncies polítiques posar-hi remei.
Entradeta
L'ACNUR ha complert 50 anys ajudant els
refugiats i desplaçats que fugen de la guerra i la persecució
política, ètnica o religiosa. Una feina que ha anat incrementant-se
amb els anys però que es troba amb una falta d'interès dels
diferents governs.
WEB www.unhcr.ch
SOS Amèrica LLatina
La meitat de la biodiversitat mundial
es troba a l'Amèrica Llatina. Al ritme actual de desforestació,
aproximadament 30.000 a 100.000 espècies (10% del total mundial)
poden extingir-se durant aquest any 2000. La diversitat cultural pot
veure's també greument afectada. Només al Brasil, durant aquest
segle, han desaparegut 90 cultures indígenes.
L'Amèrica Llatina disposa de 885,5
milions d'hectàrees de bosc tropical, el 46% del total mundial. El
ritme anual de desforestació s'ha duplicat en els darrers anys. Si
continua el ritme actual, els boscos tropicals de la regió
s'esgotaran en només tres dècades més. La terra desforestada és
fàcilment vulnerable a l'erosió; uns dos milions de quilòmetres
quadrats (10% del total del territori) pateixen algun grau d'erosió,
2/3 parts del qual és provocat per la ramaderia i altres activitats
agrícoles exportadores, i només 1/3 es pot atribuir a l'agricultura
de subsistència. Per cada hectàrea de bosc tallat, s'estima que unes
115 tones de CO2 són alliberades a l'atmosfera, cosa que
contribueix considerablement a l'efecte hivernacle.
Els països de l'Amèrica Llatina i Carib
concentren els índexs més alts de desforestació del món. Jamaica
i Haití, que tan sols conserva l'1% de la seva àrea boscosa, són
els més afectats, seguits de Costa Rica, Paraguai, Equador,
Guatemala, Mèxic, Bolívia i Veneçuela, Colòmbia, Brasil, Perú i
l'Argentina, segons el Banc Interamericà de Desenvolupament. Però
aquesta tendència encara pot invertir.se, com demostren algunes
nacions de la regió, principalment Xile i l'Uruguai. En aquests dos
països el percentatge de territori cobert de bosc està augmentant,
gràcies als programes de repoblació aprovats per les autoritats.
Les costes i els mars de la regió es
veuen també greument amenaçades. El 90% de les aigües negres són
descarregades al mar sense tractament previ. Les 2/3 parts dels
manglars de Mèxic, la meitat de la flora i la fauna de les costes
de la regió han estat destruïdes parcialment o total, per la
contaminació, la desforestació el turisme i la pesca
indiscriminada. El 80% de la pesca mundial prové dels ecosistemes
costaners. S'ha constatat ja una disminució considerable del volum
anual de pesca perquè les captures són superiors en relació a la
capacitat natural de regeneració. L'agricultura intensiva per a
l'exportació contribueix també a la degradació del medi en
utilitzar gran quantitat de productes químics altament tòxics
prohibits o restringits a casa nostra.
Fam a Angola
Intermón ha fet una crida davant la
greu situació humanitària que viu la població d'Angola. Un milió
i mig de persones podrien morir d'inanició si no arriba amb urgència
l'ajuda alimentaria internacional. Aquest darrer any la població ha
rebut una quantitat d'aliments equivalent al 40% del que es considera
com a mínim imprescindible per subsistir. El problema s'està
agreujant perquè el nombre de persones que necessiten ajuda augmenta
a un ritme espectacular mentre que el nivell de donacions descendeix
en comparació a anys anteriors. En cinc mesos el nombre d'angolesos
que necessiten l'ajuda humanitària per sobreviure ha passat de
1.100.000 a 1.600.000.
Per agreujar encara més el problema,
el grup rebel UNITA ha amenaçat amb segrestar els treballadors
estrangers de les organitzacions humanitàries que treballen al país.
Tot i això, els treballadors humanitaris, entre ells els d'Intermón,
continuaran en el país amb els seus projectes, prenent òbviament
les precaucions necessàries per augmentar la seva seguretat
personal. Fins i tot la responsable d'emergència d'Intermón viatja
aquest mes de juliol a Angola per fer el seguiment dels projectes i
estudiar nous treballs d'emergència a les zones més necessitades
del país.
Aquesta actitud és absolutament
necessària ja que la situació es troba al límit. A la ciutat de
Kuito, per exemple, es calcula que més de 200.000 persones poden
morir de fam si l'ajuda humanitària no arriba abans de dues
setmanes, segons ha informat el representant a Angola del Programa
Mundial d'Aliments de Nacions Unides. Kuito, que acull més de
100.000 desplaçats, viu al límit de la supervivència, pendent de
l'ajuda humanitària internacional, ja que des de fa quasi un any es
troba assetjada per les tropes de UNITA.
Intermón (www.intermon.org) treballa a
Angola des del 1992 i , al costat d'organitzacions del país,
desenvolupa diferents projectes d'atenció als desplaçats com, per
exemple, la distribució de llavors hortícoles, fertilitzants i
eines agrícoles a les ciutats de Malanje, Huambo i Gabela, cobrint
les necessitats de més de 7.000 famílies. La construcció d'una
escola per a 120 nens i nenes a Gabela i una altra de sis aules per a
més de 500 al camp de refugiats katangueses de Viana, són altres
dels projectes previstos.
Intermón ha facilitat diversos comptes
corrents per aquells que vulguin fer alguna aportació econòmica per
Angola:
La Caixa 2100-0765-87-0200150258
BANESTO 0030-2549-99-0000010272
Banco Santander
0085-0200-68-0000070524
Caja Madrid 2038-1768-44-4500180037
Animals amb els dies comptats
Espanya és el país de la Unió
Europea amb el percentatge més gran d'espècies en perill
d'extinció. El linx, l'ós bru, el llop, el visó, la llúdria, la
foca, l'àliga imperial, el voltor negre i la cigonya negra, són
alguns d'una llarga llista d'animals que lluiten per la seva
supervivència sense garanties d'èxit.
La destrucció i la fragmentació
d'hàbitats, la caça, el furtivisme, el verí, els ceps, la
introducció d'espècies no autòctones, la manca de lleis i l'escàs
acompliment de les que existeixen, són alguns dels motius pels que
més d'un centenar d'espècies podrien extinguir-se.
Del linx ibèric, per exemple, hi havia
a principis de segle unes 200.000 parelles, avui no arriben als 600.
L'ós bru, del que queden menys de 100 exemplars, es veu greument
amenaçat pel furtivisme i la pèrdua del seu hàbitat. De llops
queden poc més d'un miler d'exemplars. A Castella i Lleó els
caçadors organitzen subhastes en les quals s'arriba a pagar un milió
de pessetes per matar un exemplar.
Luis del Riego, membre del grup
ecologista Coconia, afirma que "aquestes subhastes, en les qual
es posa preu al llop com a trofeu, ha provocat un mercat negre dins
els col·lectiu de caçadors". Des de 1996, la Sierra de la
Culebra s'ha convertit en l'únic lloc de tota la Unió Europea on es
subhasta aquesta espècie.
Més de 50 classes d'aus estan també
en perill d'extinció a Espanya. El verí segueix sent el principal
perill per espècies com el voltor negre i la cigonya negra o el
trencalòs. D'Àliga Imperial en queden unes 120 parelles, després
d'un gran esforç dels ecologistes, que han aconseguit augmentar el
número, als 70 hi havia només 50 parelles. Però la destrucció del
seu hàbitat, les electrocucions i el verí, que en l'última dècada
ha matat 53 exemplars, posen en perill la seva supervivència.
Per a Miguel àngel Valladares,
portaveu de WWW/Adena, s'han de prendre mesures urgents: "necessitem
una voluntat política fèrria. A més, s'han d'eliminar les
incoherències legals; és a dir, no és normal que una espècies
estigui protegida a una comunitat i desprotegida en una altra. Una de
les mesures importants és el treball de cria en captivitat per,
posteriorment, reintroduir-les en el seu medi natural. Però, per
això, s'han de recuperar els seus hàbitats".
Aràbia Saudita
Algú pot imaginar el que és ser
detingut simplement per pensar de manera diferent a aquells que
governen al teu país, o per professar una religió minoritària, ser
portat a una comissaria de policia, presó o centre de detenció i ser
torturat sense el més mínim respecte pels drets humans. Veure's
obligat a signar una declaració que pot acusar-te de qualsevol cosa,
fins i tot de bruixeria, castigada amb la mort i sense cap
possibilitat de defensa real veure't portat al patíbul per ser
decapitat o, en el millor dels casos, patir l'amputació d'una mà o
d'un peu. Segons Amnistia Internacional, ( www.a-i.es) això passa
massa sovint a l'Aràbia Saudita.
El petroli i la riquesa dels
multimilionaris xeics àrabs de luxosos cotxes i mansions que es
passegen pel món i per Marbella, són les primeres imatges que ens
venen al sentir parlar d'Aràbia Saudita. Però aquest país, un dels
grans compradors d'armes d'EEUU, amaga una altra realitat molt més
sòrdida, de la que no s'en parla mai. El govern, que ignora els
principis més bàsics dels drets humans, que prohibeix tots els
partits polítics, sindicats i associacions d'advocats i
organitzacions de drets humans independents, exercita una brutal
acció de represalia contra tots aquells que puguin qüestionar les
polítiques de l'Estat.
Aràbia Saudita té un dels índex
d'execucions més elevat del món, una mitjana de dues execucions
cada setmana. Molts testimonis han explicat a Amnistia Internacional
la brutalitat, la tortura i els maltractaments que s'imparteixen a
comissaries i presons amb tota impunitat. La responsabilitat
d'aquesta greu situació també recau sobre la comunitat
internacional, que callen, tot i conèixer la realitat, pels seus
interessos econòmics i estratègics.
Salvar la Vall d'Àrreu
La Vall d'Àrreu, al Pallars Sobirà,
és una de les darreres valls verges del Pirineu Català. Es troba
molt a prop de la Vall d'Aran i de l'estació d'esquí de
Baqueira-Beret. Davant les intencions de Catalana Occidente,
propietària de Baquèira, d'ampliar les seves instal·lacions ocupant
la vall, s'ha constituït la Plataforma pel Desenvolupament
Sostenible pel Massís de Beret, formada per les principals
associacions excursionistes i ecologistes de Catalunya i de la resta
de l'estat, que pretén defensar aquest paratge natural.
Segons aquesta Plataforma la Vall
d'Àrreu és un dels pocs exemples de valls pirinenques on no s'ha
fet cap tipus d'intervenció transformadora o destructiva. No té
accés rodat, tampoc aprofitaments hidroelèctrics, ni línies d'alta
tensió i l'explotació forestal és escassa o inexistent. En ella
s'hi troben boscos vells únics al Pirineu, fauna amenaçada, com ós
bru, el gall fer, el mussol pirinenc, el picot negre o la llúdriga,
i un paisatge de muntanya modelat pels fenòmens glacials que cal
conservar.
Els plans per a l'ampliació de
Baquèira-Beret preveuen la construcció de 15 nous remuntadors
mecànics, 18 pistes d'esquí, 3 restaurants, 3 edificis
d'allotjaments, 2 preses d'aigua, 20 quilòmetres de pistes, 15
quilòmetres de canalitzacions per la neu artificial, moviments de
terres, tales de boscos etc. I tot això sota la bandera del
desenvolupament econòmic i els llocs de treball.
La Vall d'Àrreu pertany a l'espai
natural "Alt Aneu", inclòs al Pla d'Espais d'Interès
Natural de la Generalitat de Catalunya (PEIN) i està proposat com a
Lloc d'Interès Comunitari per a formar part de la Xarxa Natura 2000,
que és la futura xarxa d'espais protegits de la Unió Europea. Abans
que es fes públic el projecte de Baquèira-Beret, l'associació
ecologista DEPANA i el centre Excursionista de Catalunya van proposar
la creació d'un espai protegit en aquesta àrea, l'anomenat Parc de
l'Alt Pirineu.
Tan aviat com es va conèixer el
projecte, es va crear la Plataforma que, de seguida, va presentar
al·legacions. També han proposat una alternativa que consideren més
respectuosa amb el medi, que consisteix en fer servir la Vall de la
Bonaigua, per on passa ja una carretera i diverses línies
elèctriques. Amb el lema "Sí a l'esquí, però així no.
Implica't" han encetat una campanya que pretén incidir sobre
Catalana Occidente i el Conseller de Medi Ambient, el Sr. Felip Puig.
Deute condonat
Nacions com Uganda o Moçambic
comptaran des d'ara amb més diners per invertir en educació i
sanitat. El govern britànic ha condonat 275.000 milions de
pessetes de deute extern que li devien els 21 països més pobres del
món. La notícia la va donar el ministre britànic d'economia,
Gordon Brow, que també es va comprometre a pressionar les altres sis
nacions més riques del planeta per que cancel·lin els cobraments
que tenen pendents amb quaranta països del Tercer Món.
Els 21 països afectats per la decisió
de l'executiu britànic hauran de col·locar els dines en un fons
especial de garantia, amb el que es finançaran diferents projectes
per combatre la pobresa. L'única condició que s'imposa als estats
deutors en guerra és la de no utilitzar aquest capital en la compra
d'armament. S'estableix molt clarament que amb aquests diners s'han
de cobrir les necessitats bàsiques de la població.
Gran Bretanya, que ja havia condonat
abans 600 milions de lliures a altres 20 països fortament endeutats,
aconsegueix ara, al condonar un bilió més de lliures, ajudar de
manera important les maltractades economies d'aquests 21 països,
que es troben en una situació crítica. El govern de Blair espera
que els altres membres del G7 segueixin l'exemple i suprimeixin el
deute que condemna a la misèria als 200 milions d'habitants dels
estat més deprimits.
Entradeta
La campanya del Jubileo 2000 per a
pressionar el G7 a cancel·lar el Deute Extern del països més
pobres, s'ha tancat amb un gest lloable del govern britànic, la
condonació de 275.000 milions de pessetes a 21 països del Tercer
Món.
Hacesfalta.org
Entradeta
Si voleu dedicar part del vostre temps
a col·laborar amb els més desfavorits o viure de la cooperació,
ara disposeu d'un portal on trobar totes les ofertes i demandes de
diferents ONG. Hacesfalta.org ha estat creat per promoure i facilitar
el voluntariat a la societat.
Hacesfalta.org és una web
especialitzada en el voluntariat. Estem en un moment en què hi ha
molt d'interès per col·laborar amb alguna ONG i fer alguna cosa per
aquells sectors més desfavorits de la nostra societat, o per altres
països bastant menys afortunats que el nostre. Tots aquells que
volen aportat el seu temps, coneixements o experiència professional,
poden consultar ara aquesta web i trobar allà el seu espai.
En el seu primer mes d'existència el
portal ha estat visitat per 12.000 internautes i més de 600 persones
s'han inscrit per rebre el butlletí electrònic setmanal que recull
les darreres oportunitats de treball voluntari i/o remunerat, així
com el servei de notícies. Hacesfalta. org ha rebut més de 1000
currículums de persones que volen trobar un treball voluntari o
remunerat en alguna ONG.
Dels 1000 currículums rebuts, 400
responen a alguna de les 500 oportunitats de treball voluntari
registrades per les quasi 100 ONG associades al portal, mentre que
560 s'han presentat per les ofertes de llocs relacionats amb
l'assessorament a ONG en matèria legal i fiscal, i el disseny i
manteniment de pàgines web de les diferents organitzacions. Com
podeu veure és possible col·laborar sense desplaçar-se o fixar un
horari determinat.
Any 2001
Aeròdrom contra ocells
L’ampliació de
l’aeròdrom a la Timoneda d’Alfés amenaça la supervivència
d’algunes espècies d’ocells en perill d’extinció.
La Timoneda d’Alfés és
un espai de gran valor geològic i biològic que té la
particularitat de ser l’únic enclau d’espècies com l’Alosa
becuda (Chersophilus dupont) a Catalunya. Aquest ocell, catalogat en
perill d’extinció, ha vist com la seva població es reduïa en un
70% en els últims 5 anys, a causa de l’activitat aeronàutica i la
pèrdua d’hàbitat. En queden menys de 30 exemplars, i
l’autorització de la Generalitat per la construcció de diferents
infraestructures i l’asfalt d’un quilòmetre i mig de pista potser
aconseguiran fer-la desaparèixer del tot.
Les obres aprovades
ocuparan la millor zona reproductora de l’Alosa becuda. La Ganga
(Pterocles alchata) i la Terrerola vulgar (Calandrella
brachydactyla), espècies també greument afectades, no correran
millor sort. Els plans de recuperació per aquestes espècies i per a
la conservació de la flora i fauna estèpica previstos per la
mateixa administració són incompatibles i incongruents amb la
transformació dels seus últims reductes.
EGRELL, IPCENA, SEO/Bird
Life i DEPANA, són les organitzacions que encapçalen l’oposició
a aquest projecte que consideren il·legal, perquè incompleix les
disposicions vigents. Proposen el trasllat a una altra zona com a
alternativa més viable des del punt de vista social i ecològic i
demanen que el Departament de Medi Ambient prengui mesures que
assegurin la conservació d’aquest hàbitat únic.
Amnistia Internacional i
la homosexualitat
Gays, lesbianes ,
bisexuals i transsexuals de tot el món són perseguits per la seva
orientació sexual. La violació dels seus drets va dur a Amnistia
Internacional a incorporar als seus objectius la defensa dels
homosexuals.
Després de 30 anys
defensant els drets humans a tot el món, l’any 1991 Amnistia
Internacional va decidir fer-se càrrec també de la defensa
d’aquelles persones empresonades pel simple fet de mantenir
relacions homosexuals en privat i amb l’edat legal per fer-ho,
considerant-los com a presos de consciència. Va ser el resultat
d’una evolució en la qual ja s’havien tractat alguns casos de
tortures i execucions per identitat sexual, o detencions arbitraries
d’activistes dels drets dels homosexuals.
La situació que
viuen molts gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals a molts llocs
del món és molt greu i preocupant. Amnistia Internacional rep
constants denúncies d’empait, tortura, maltractaments i intents
d’execució extrajudicial per motius homòfobs. A l’Aràbia
Saudita les relacions homosexuals poden ser castigades amb 2.600
fuetades, a divuit estats dels EUA poden ser sancionades amb una
multa o fins i tot la presó, a l’Afganistan s’enderroca una
paret amb un tanc sobre els convictes d’actes de “sodomia”.
Cap part del món se’n
lliure. Al Brasil els defensors dels drets humans dels homosexuals
són empaitats i amenaçats de mort. Àustria, al cor d’Europa,
permet el matrimoni als 17 anys amb una persona de diferent sexe,
però mantenir relacions sexuals amb una persona d’aquesta edat i
del mateix sexe comporta anar a la presó. A l’Equador, el pla de
prevenció de la delinqüència ha permès a la policia violar
reiteradament els drets humans dels homosexuals per atemptar contra el
decor i les bones costums.
Davant aquesta persecució
i violència només per la condició sexual, Amnistia Internacional
demana el suport de tothom mitjançant l’enviament de cartes i
faxos. Cal forçar els governs a prendre mesures per defensar els
drets d’aquests col·lectius, i promoure polítiques de no
discriminació, lluitant activament contra la violació dels drets
humans de les persones que pertanyen a alguna minoria sexual.
I l’ajuda humanitària
què?
Amnistia Internacional i
Intermón-Oxfam demanen ajuda per l’Afganistan i denuncien el poc
interès del govern espanyol en augmentar una ajuda a la cooperació,
que no para de disminuir.
Desenes de milers
d’afganesos han fugit i segueixen fugint cap a les fronteres de
Pakistan, Tayikistan i Iran, principalment. Tots els països
limítrofes amb l’Afganistan han tancat les seves fronteres per
impedir-ne el seu pas. Sis milions d’afganesos s’enfronten a la
manca d’aliment i a l’arribada de l’hivern. L’ajuda
humanitària és imprescindible per evitar la mort de milers de
persones, sobretot nens i gent gran.
Amnistia Internacional ha
denunciat que el govern espanyol no ha fet encara ni una sola
aportació de fons a l’ACNUR. L’Alt Comissionat de les Nacions
Unides per als refugiats va fer fa unes setmanes una petició
especial de fons, com a mesura d’urgència, de 30 milions de
dòlars, per atendre les primeres necessitats dels refugiats afgans.
N’ha rebut 26, però ni una sola pesseta procedeix d’Espanya. La
durada de la guerra i l’arribada de l’hivern faran necessaris uns
268 milions de dòlars més, si, com preveu aquest organisme, el
nombre de refugiats supera el milió i mig.
L’actitud del govern
espanyol contrasta amb l’interès manifestat des del principi per
participar en la resposta dels EEUU als atacs de l’11 de setembre.
Segons declaracions del ministre d’assumptes exteriors, Josep
Piqué, França, Itàlia, Alemanya i Espanya són els quatre països
que han mostrat més voluntat de participar amb les seves capacitats
militars en les operacions nord-americanes.
Per altra banda,
Intermón-Oxfam, en el seu informe anual “La Realitat de l’Ajuda”,
denuncia una nova caiguda del volum de l’AOD (ajuda oficial al
desenvolupament) espanyola, que se situa en el nivell més baix dels
darrers 10 anys. Aquesta disminueix i s’allunya encara més del
compromís internacional del 0’7% del PIB. Després de tres anys de
vigència de la Llei de Cooperació, les expectatives de millora de
la quantitat i la qualitat de l’ajuda espanyola no només no s’han
acomplert, sinó que han empitjorat.
Torna l’amenaça
nuclear?
La recent publicació per
part del Pentàgon d’un document sobre una nova política nuclear
ha generat tot tipus de reaccions. Si vols saber de que parlem
continua llegint.
No es tracta d’espantar
ningú, sinó d’aconseguir la informació necessària per saber
quina és l’amenaça real i poder actuar en conseqüència. Aquest
és l’objectiu de l’informe publicat per l’organització
americana 9-11peace.org, sobre el retorn de l’amenaça nuclear. El
centre de la polèmica es troba en la recomanació del Pentàgon, en
el “Nuclear Policy Review” (NPR) , de construir i provar petites
armes nuclears que podrien utilitzar-se com arsenal regular per
l’exèrcit americà. A més, abandona la idea, existent fins ara,
d’utilitzar armes nuclears només en cas d’atac nuclear. El
document (NPR) assenyala diferents països que no tenen armament
nuclear, com l’Iran, Síria o Líbia, com a possibles objectius d’un
atac amb armes nuclears.
L’informe recull un munt
d’articles sobre les diferents reaccions que aquesta nova política
està provocant arreu. Si us defenseu amb l’anglès no dubteu a
entrar-hi. Les reaccions més greus venen per part dels països
marcats com a possibles objectius nuclears, que són aquells que
formen l’eix del mal, segons l’actual govern americà. Iraq és
el candidat que encapçala la llista. Corea del Nord ja ha amenaçat
amb reprendre el seu programa nuclear, que va congelar l’any 1994 a
canvi d’abastament de petroli i reactors nuclears per part
d’occident. Es dona el cas curiós que els nord-americans acaben
d’assumir la construcció a aquest país d’una central nuclear.
Des d’Europa i des del
mateix EU, molts lamenten el canvi, encapçalat per Bush, en la
política americana, que es desmarca de tots els tractats i esforços
per controlar l’ús de l’arsenal nuclear. Mentre els assessors de
Bush pensen que serà una forma efectiva d’intimidar possibles
agressors, altres pensen que pot afavorir la proliferació d’armament
nuclear. Per altra banda, un informe publicat recentment per USA
Today fa referència als greus perjudicis que sobre la salut humana
tenen ja avui les nombroses proves nuclears realitzades. Segons el
Centre de Control i Prevenció de malalties, la radioactivitat ha
contribuït en unes 15.000 morts per càncer. A més, l’ús d’armes
nuclears faria augmentar, encara més, la mort de civils. De moment
és només una proposta, esperem que no passi d’aquí.
9-11peace.org/bulletin21.php3
Aniversari Consulta Social
El 18 de març se celebra l'aniversari
de la Consulta Social per l'Abolició del Deute Extern. Per aquest
motiu s'ha preparat una concentració festiva i reivindicativa per
denunciar l'actitud del govern, que ha ignorat l'opinió de més d'un
milió de ciutadans i ciutadanes que van votar a favor de la
condonació del deute.
El Deute Extern és una de les
principals causes de la situació de dependència i pobresa en què
viu la població dels països del Sud. Aquests països han pagat ja,
en concepte d'interessos, una xifra dues vegades superior als
préstecs rebuts. Per denunciar aquesta situació injusta que ofega a
tants països del Tercer Món es va celebrar, coincidint amb les
eleccions generals del passat març, la Consulta Social per
l'Abolició del Deute, on es demanava la condonació total d'aquest.
D'1.087.792 persones que van votar, el 98% ho van fer a favor de la
cancel.lació total. Ja fa un any i el govern segueix indiferent.
La Xarxa Ciutadana per l'Abolició del
Deute Extern (XCADE) vol celebrar aquest aniversari amb una gran
concentració convocada pel diumenge 18 de març a les 12 hores a la
Plaça Sant Jaume de Barcelona. Allà s'instal·larà una urna gegant
on es dipositaran totes les postals recollides arreu de Catalunya i
es farà un enviament massiu al senyor Aznar. Es tracta de recordar
al govern que encara s'espera un gest decidit. El Pla director de
cooperació, que només preveu una cancel·lació del 4% en els
propers 4 anys, és del tot insuficient, ja que els interessos que es
van generant són superiors al percentatge cancel.lat.
La celebració ha començat ja abans a
d'altres indrets de la geografia catalana on s'han realitzat
xerrades, teatre i cercaviles per conscienciar i recollir postals. A
més, el Periódico va fer entrega, el passat 6 de març, del Premi a
la Iniciativa solidària de l'any a la Consulta, destacant aquesta
iniciativa per la gran implicació social que ha aconseguit. El premi
constata que la consulta ha suposat un element de cohesió social i
ha estat un exemple de democràcia participativa.
Web www.rcade.org
L' AOD espanyola
La cooperació espanyola als països
del Tercer Món es troba en el 0,25% del PIB, per sota del 0,7% , i
suposa una quantitat de 200.000 milions anuals. L'estat espanyol
gasta 900.000 milions a l'any en despesa militar i 220.000 en els
treballs d'investigació de l'avió de combat europeu.
Fins no fa massa anys Espanya era un
país receptor d'ajuda al desenvolupament. Als 70 els objectors de
consciència alemanys venien a fer aquí el seu servei al Tercer Món.
Avui som el país de la Unió Europea que més ajut rep, uns 600.000
milions de pessetes anuals, però la nostra aportació als més
desfavorits queda molt lluny del que seria desitjable. A part del
ridícul 0,25% que Espanya destina a cooperació, els criteris amb
que es fa aquesta són molt discutibles i no es caracteritzen
precisament per la solidaritat. Poca en quantitat i dolenta en
qualitat.
L'ètica i el respecte als drets humans
s'ignoren totalment quan es col·labora amb països on no es
respecten els més bàsics drets humans. La Indonèsia de Suharto era
l'any 1997 el segon receptor d'ajuda bilateral espanyola. Turquia o
el Perú de Fujimori han estat altres receptors molts qüestionats.
S'imposen criteris polítics i ideològics que permeten, per exemple
denegar l'ajut a Cuba sota el discurs dels drets humans i atorgar-lo
a organitzacions anticastristes o de l'exili cubà.
Els interessos comercials són els que
més determinen la nostra cooperació. L'instrument utilitzat só els
crèdits FAD (Fons d'Ajuda al Desenvolupament) que impliquen una
ajuda lligada a la compra per part del país receptor de bens i
serveis del país donant (armament molt sovint). El 70% de l'ajut del
nostre país es fa d'aquesta manera, al contrari de la resta de
països europeus, on suposen un 30%. El 68% de l'ajuda als països
afectats per Mitch es va fer amb crèdits FAD que només s'han
aprofitat en un 4% i sovint amb finalitats que res tenien a veure amb
els afectats, com la construcció d'un carretera que beneficia els
interessos d'una cadena hotelera espanyola.
La cooperació espanyola s'allunya de
beneficiar les classes més humils . El Pla Director de Cooperació
recentment aprovat està mal dissenyat i poc consensuat. L'ajut és
escàs, protagonitzat pels FAD , un compromís gairebé nul amb la
condonació del deute extern i amb un mínim interès per combatre la
pobresa i assolir unes estructures socials més justes i
igualitàries.
Sant Làtex, el condó
amic
El condó és quelcom més
que un objecte de làtex. Pot salvar la vida, i per això cal
normalitzar-lo en les relacions sexuals. El protagonista pren vida...
El condó ha estat sempre
un company d’aquells que volien evitar un embaràs o qualsevol de
les inoportunes malalties de transmissió sexual. L’aparició del
VIH/sida l’ha convertit en un amic inseparable de moltes parelles.
Ja no es concebeix el llit sense aquest intrús, de vegades
empipador, però necessari per evitar una invasió no desitjada.
D’objecte de làtex,
mercaderia de botigues especialitzades que el venen de totes les
mides, colors, olors i relleus, per fer la seva presència més
interessant, s’ha convertit, fins i tot, en un ésser animat. Lluny
del Condó Assassí de Ralf Connin, portat a la gran pantalla, el
preservatiu pot salvar la nostra vida, si no ens fa mandra
utilitzar-lo.
Le Crips Ile-de-France, un
dels grups més reconeguts de França en la lluita contra la sida, va
organitzar amb motiu del dia mundial de la sida, un concurs de
decoració amb làtex., en homenatge a aquest singular personatge.
Decoracions de tot tipus, espectacles vivents, exposicions, etc. van
servir per decorar els establiments gais de la ciutat.. Posteriorment
un jurat els va valorar i escollir el guanyador...
I és que cal erotitzar el
condó. Fer servir la imaginació per incorporar el preservatiu de
forma divertida a les nostres relacions, farà que el deixem de veure
com allò incòmode que ens talla el rotllo, trenca l’espontaneïtat
o redueix la sensibilitat. La capacitat de sentir plaer depèn, no
sols del tipus de relació sexual, sinó de com es visqui,
plantejant que les pràctiques sexuals segures poden ser alternatives
plaenteres, agradables i positives.
www.lecrips.net
Aposta contra el CO2
Joves de 16 països
són els protagonistes d’una campanya europea en la qual
“s’aposten” amb els seus respectius governs que seran capaços
de reduir les seves emissions de CO2.
Amb el nom de
“l’Aposta”, aquesta iniciativa està portant als joves a
prendre partit en un tema de vital importància. Els governs de la UE
i la seva àrea d’influència i el Consell d’Europa haurien de
reduir durant el curs 2000-2001 un 8% les emissions d’aquest gas,
responsable de l’efecte hivernacle i l’augment de les
temperatures. Els joves, aconseguint-ho al seu nivell, demostren que
és possible.
L’ONG Amics de la
Terra i el Consell de la Joventut d’Espanya, són els que coordinen
la campanya al nostre país. Només cal visitar la pàgina web i
participar. Estan convençuts que els joves, amb voluntat i ingeni
poden contribuir a reduir les emissions dels gasos d’efecte
hivernacle. Es tracta d’un repte que pot demostrar que és possible
aconseguir en 8 mesos el que els Tractat de Kyoto preveu en 8 anys.
L’Aposta suposa
tot un treball d’investigació en grup que té com a resultat el
descobriment de tot allò que es pot fer entre tots per solucionar el
problema. Una vegada descoberts els principals focus de d’emissió,
cal prendre mesures per reduir-los: evitar fugues, estalviar
energia... Hi ha moltes maneres, i per això es pot consultar amb uns
especialistes, disponibles a través de la xarxa. Si s’aconsegueix
es passarà a ser un dels centres europeus eficaços en estalvi.
El compromís
personal i el canvi d’hàbits són imprescindibles. Per això la
campanya sorgeix amb els objectius d’informar sobre el Canvi
Climàtic, promoure aptituds i actituds d’estalvi, el compromís,
el treball en grup, la cooperació i l’associacionisme. Proposa-ho
a la teva escola i endavant.
Armes, guerres i còmplices
L’executiu
espanyol no declara el 50% de les vendes d’armes realitzades durant
el primer semestre de l’any 2000. Més d’un terç de les vendes
declarades tenen com a destí països que violen clarament el codi de
conducta de la UE.
Turquia, l’Índia
i el Marroc són els principals destinataris de les exportacions
militars d’Espanya. Són tres països que violen el codi de
conducta de la UE aprovat l’any 1988. Segons aquest codi, no es pot
vendre armament a països sancionats per la ONU o la UE, en
conflicte, militaritzats, que amenacin l’estabilitat regional, que
violin els Drets Humans, que existeixi risc que les armes es desviïn
a tercers països o que tinguin dificultats econòmiques.
Israel, Aràbia
Saudita, els Emirats Àrabs, Jordània, Filipines o Xipre són altres
països receptors d’armes espanyoles. En total, 15.777 milions de
pessetes obtinguts per les exportacions de material militar i
reconeguts pel govern. Caldria afegir-hi 7.767 més producte de la
venda d’avions o munició no incloses a les dades del govern. La
falta de transparència és la tònica de l’executiu, però través
de les empreses exportadores d’armes i el seguiment de la premsa
especialitzada és possible obtenir les dades no revelades. Espanya
està estancada en les últimes posicions de la UE respecte al nivell
d’informació.
Les dades han quedat
reflectides en un estudi elaborat per la
Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma
de Barcelona, a instàncies d’Amnistia Internacional, Greenpeace,
Intermón Oxfam i Metges Sense Fronteres. Aquestes ONG, promotores de
la campanya “Adéu a les armes”, que ja ha estat explicada
anteriorment en aquest secció, han instat al Secretari d’Estat de
Comerç a donar més informació, detallant com a mínim, els
productes que es venen a cada país. Altres països europeus detallen
també el nombre de llicències emeses, les raons i criteris de les
denegacions, i fins i tot, les empreses involucrades.
