Dengue

Crónica desde Malasia 

Unas 200 muertes al año por dengue en todo el país, han levantado la alarma. El ministro de salud de Malasia está estudiando la posibilidad de liberar unos 2.000 mosquitos modificados genéticamente, de la variedad “Aedes”, la que transmite esta enfermedad.

Se trata de machos portadores de un gen asesino que, después de aparearse con las hembras de esta especie, aniquilará las larvas. Los medioambientalistas del país se oponen, pues temen que los mosquitos genéticamente modificados afectaran negativamente el ecosistema.

El ministro asegura que si se lleva  a cabo controlaran todo el proceso con mucho cuidado, y añade que acciones similares se han realizado en otros países. Aún así, la discusión esta servida, y las diferentes posturas llenan las páginas de los diarios de este país del sudeste asiático.

Para algunos comentaristas, el elevado número de muertes por dengue justifican perfectamente la medida, que debería empezar a aplicarse enseguida. Para otros, se trata de un atentado al medio ambiente de consecuencias imprevisibles, y por tanto, debería rechazarse. Y hay quien incluso opta por levantar la prohibición internacional y volver a utilitzar DDT para acabar con el dichoso animal.

El ministro, mientras tanto, recuerda que mantener el área en que se vive limpia y sin basura disminuye notablemente el número de mosquitos. Los restos orgánicos y el agua acumulada son una fuente de alimento para el mosquito “Aedes”. Quizá en la prevención se encuentre la mejor solución.

CAP Castellbisbal

Amb la salut no s'hi juga

Alternativa entén i comparteix  la preocupació dels veïns de Castellbisbal pel tancament del servei d’urgències del nostre CAP. Des que els nostres regidors van arribar a l’Ajuntament i van tenir coneixement del problema – l’anterior equip no havia dit res tot i saber-ho, tal com com hem pogut aclarir  per les converses mantingudes amb el responsable del CAP Castellbisbal i la información recollida en una acta de l’Ajuntament – es van posar a treballar per tal d’evitar aquesta mesura. El Servei de Salut pretenia reduir el servei d’atenció al públic de 8 del matí a 8 de la tarda i tancar els caps de setmana.

Des del primer moment es van realitzar reunions amb el Consorci Sanitari i el Servei de Salut per tal de veure de quina manera podria evitar-se aquest tancament. Gràcies a aquestes negociacions i a la pressió que el poble va exercir a través de la Plataforma en Contra del Tancament d’Urgències a Castellbisbal, es va aconseguir allargar l’horari d’atenció fins a les 12 del vespre, dissabtes de 9 del matí a 5 de la tarda i diumenges de 9 a 2 del matí. A més, es disposa d'ambulància de 9 del matí a 6 de la tarda..

També es va decidir que des  que va entrar en vigor la reducció horaria i fins que entrés en vigor el nou horari, l’ajuntament pagaria un metge de guàrdia localitzable al poble, del qual varem disposar del 15 de juliol al 19 de setembre, cobrint totes les tardes del mes d'agost ja anunciades a principis del mes de maig.

Durant aquest temps l’equip de govern ha mantingut diverses reunions, en les que també hi han participat els portaveus de la Plataforma. Les negociacions encara estan obertes i se segueix parlant. De moment, en la franja horaria que va des de les 12 del vespre fins les 8 del matí, no comptem amb assistència presencial i per tant, en aquest horari s'ha de trucar al 061 per activar el dispositiu adient depenent de la situació, o s'ha d'anar al CAP mutua Rubí o a l'hospital de Terrassa.

Alternativa entén també que el treball i la pressió que pot exercir la Plataforma és necessari i molt important. Malgrat tot, considerem que polititzar la plataforma per treure’n redits polítics és una mala opció que va en detriment de Castellbisbal. Malauradament, al ple municipal del setembre es va constatar aquest ús indegut que estan fent de la Plataforma el PSC i Transparencia.

El portaveu de la Plataforma, i col·laborador del PSC, va convocar als membres de la Plataforma amb mentides sobre la feina que s’estava fent des de l’Ajuntament. Mentre l’alcaldessa responia a les seves preguntes sobre els compromisos assumits, i en veure que quedava en evidència, va interrompre la Sra. Alcaldessa en un to i maneres totalmente inacceptables. Els socialistas també van interrompre acusant l’alcaldesa de mentidera. La resposta de la Conxi, que va deixar de manifest la immensa ignorància dels socialistes els hauria d’haver fet callar, però va provocar més crits i aldarulls i finalment la suspensió del ple. Pensem que l’actitud d’aquesta persona, i la dels membres del grup socialista van en detriment dels interessos de la Plataforma i per tant del poble de Castellbisbal. És hora que es facin a un costat i deixin de foragitar els que no son del seus… Tot i que potser ja és massa tard.

Pitjor del que ens pensàvem

Els resultats de les darreres eleccions municipals han permés un canvi en la constitució del govern de l’Ajuntament de Castellbisbal. Els grups d’Alternativa i de CiU es van posar d’acord per signar un pacte per tal de governar plegats el municipi els propers quatre anys. Segons aquest pacte, la cap de llista de CiU, Conxi Llurba, serà l’alcaldessa del municipi els primers dos anys, i la cap de llista d’Alternativa, Mónica Pidelaserra ocuparà aquest càrrec els dos darrers anys.

Sospitavem que ens trobariem amb una situación delicada, atés el nivell de despesa que semblava estava realitzant l’anterior equip de govern. Ara que ja som al Govern i hem conegut els comptes, ens hem adonat que la situación és molt pitjor del que ens pensàvem.

En l’acte de constitució del nou equip de govern, l’anterior alcaldessa de Castellbisbal, del PSC, va dir que deixava dos milions d’euros a caixa. La interventora de l’Ajuntament no va trigar res a comunicar al nou equip que aquesta dada no era certa. L’estudi posterior dels comptes ha mostrat ben clar, que el que deixava l’anterior equip de govern era un deute, en factures per pagar, de més de 3 milions i mig d’euros. A més, deixaven un deute en prèstecs demanats de gairebé 15 milions d’euros a tornar els propers anys.

La proximitat de les eleccions municipals va fer que l’anterior govern tirés la casa per la finestra i comences a fer un munt de despeses que no s’entenen, donada la situació de crisi que ja patia el municipi. Per a la “setmana de la dona”, per posar un exemple, s’hi havien pressupostat 15.000 euros, però es van acabar gastant 45.000, el triple. El mateix van fer amb moltes altres partides, amb el resultat que en només el primer trimestre de l’any, ja es van gastar el pressupost de tres trimestres, deixant la caixa de l’Ajuntament prácticamente buida i amb un munt de factures per pagar. Ara encara tenen la barra de dir que si el resultat de l’any 2011 surt negatiu serà culpa del nou equip de govern.

Alternativa s’ha trobat amb una situació económica difícil, i a més s’hi ha afegit l’esclat de conflictes com el del CAP o el transport escolar, que l’oposició ha aprofitat per manipular  i posar els ciutadans de Castellbisbal contra el nou equip de govern. Al primer ple municipal ja va quedar clar que l’anterior alcaldessa, al contrari del que afirmava,  coneixia abans de les eleccions els plans de Sanitat, tot i que no va dir res, o que les factures del tranport públic escolar que ells deien que havien pagat els darrers dos anys, encara es deuen. La mentida, una vegada més, és l’única carta amb que compta l’oposició per dividir i enfrontar la población del municipi.

Afortunadament per a Castellbisbal, el nou equip de govern està format per gent compromesa i treballadora, que acabaran demostrant que són els més capaços per resoldre els problemes amb que es troba avui el municipi. Ens hi van posar a treballar des del primer moment, i ara que ja coneixem l’estat real dels comptes (vam fer una presentació al Centre Cultural Els Costals) estem treballant en l’el·laboració dels pressupostos. Cal prendre decisions que no sempre seran fàcils, prioritzar unes despeses i postposar alguns projectes. Però estem segurs que aconseguirem superar aquesta situació i que Castellbisbal tornarà a ser un poble solvent, tal com el va rebre l’anterior equip de govern, que es va trobar més 8 milions d’euros a caixa.

Ple Municipal

Carta dels desapareguts

Senyors socialistes. He començat a entrendre perquè sempre tenen vostés una visió distorsionada de la realitat. Perquè han estat sempre incapaços de valorar la impecable acció de govern d’Alternativa durant els 16 anys en què va estar al davant de l’Ajuntament de Castellbisbal. Perquè mai han vist  res de bo en el que hi va haver abans que vostés governessin, i en canvi creuen que vostés ho han fet tot i a més bé. Res més lluny de la realitat.

O bé pateixen d’un problema de vista, estan a la lluna de València, o tenen memòria de peix. Només aixó pot explicar que no recordin les intervencions que van fer al ple els diferents regidors, els d’Alternativa també, que, precisamente, no els van deixar massa ben parats, davant les tendencioses preguntes que acostumen a fer i que provoquen vergonya aliena.

No ho recorden. Son vostés els que tenien una obsessió amb el Centre Cultural Els Costals i van canviar el nom que constava al projecte original. Són vostés els que van canviar el nom a la Biblioteca Municipal. També vostés podien haver demanat abans a la Generalitat que considerés les especials circunstancies del transport escolar a Castellbisbal i canvies la normativa per poder incloure el transport dins el municipi. L’Ajuntament s’hagués estalviat els diners del transport escolar, que, per cert, encara es deuen.

Però el que em sembla més sorprenent és que no recordin que per culpa de vostés, de la seva ignorància, barroeres maneres i absoluta falta de respecte cap a la persona de l’Alcaldessa, que estava responent a les preguntes del públic, i de pas deixant en evidència les mentides del portaveu de la Plataforma i dels socialistes, es va haver de suspendre el Ple. Ni ella, ni els representants d’Alternativa als que tan critiquen, van poder respondre a les preguntes del públic. No perquè no vulguessin o no poguessin. Segons vosté, simplemente perquè no hi eren. Estaven desapareguts.

Política a Castellbisbal

Me han abierto los ojos 

“Me han abierto los ojos.” “Ningún político hace nada por los otros”. Amb aquestes dues frases es despatxava a gust un membre de la Plataforma contra el Tancament del  Cap a la sortida del ple municipal. Algú li ha fet veure  que tots els polítics són iguals i cap dels que formen l’actual equip de govern s’hi dediquen perquè s’estimen el poble i volen el millor per a tots. No. Sembla que els mouen altres interessos, que no tenen res a veure amb els dels veïns de Castellbisbal.

Aquesta desvariación, penso,  parteix, primer, d’un desconeixement total sobre les persones que es troben al capdavant del govern municipal, de la feina que fan i el temps que li dediquen. I per descomptat d’una ignorància dels motius que els han portat a ficar-se en política i complicar-se la vida per resoldre els poblemes del municipi. Els que els coneixen saben que són gent que s’estima el poble, i, al contrari del que passava amb l’anterior equip de govern, la seva implicación ha estat sempre evidente, a través de la seva participación a les diferents entitats i moviments del poble. No cal dir més.

Però darrera aquestes exaltades frases, hi ha un ressentiment que s’ha anat fent més i més present al nostre municipi en els darrers anys. L’anterior equip de govern (PSC-Transparencia-ERC) van fonamentar la seva campanya electoral, la que els va portar a l’Ajuntament, en un grapat de mentides i atacs personals, alguns molt grollers i deplorables, contra els anteriors membres de l’equip de govern. Totes les mentides van quedar desmuntades passades les eleccions, però sembla que la gent perd aviat la memòria i en tot cas, no passa factura als mentiders.

Malauradament, durant tota la legislatura passada l’anterior equip de govern es va dedicar a intentar esborrar el llegat de 16 anys de govern d’Alternativa. Van negar tot el que s’havia fet, fins i tot van apropiar-se de projectes encetats abans del canvi. Però el pitjor és que van utilitzar la gent, sobretot de les urbantizacions, per fer-los creure que els havien abondant, que no els havien tingut mai en compte i que era hora de prestar-los l’atenció que es mereixien.  De desagraïts n’està ple el món i si la gent oblida tan ràpid tot el que s’havia fet durant 16 anys, podem fer-hi ben poc.

El pitjor és que han fomentat un sentiment de divisió, entre els bons, ells obviamente, i els dolents, dolentíssims, els Alternatius, que no han parat de fer-los la guitza denunciant al poble tots els excessos que han caracteritzat la passada legislatura. I ara, a l’oposició, han trobat una altra Plataforma des de la qual seguir fomentant aquesta divisió i un odi incomprensible cap als que no són ells. En lloc d’anar tots a una per defensar la nostra sanitat, han aconseguit dividir el poble, i allunyar de la Plataforma moltes bones persones que han vist de seguida el politiqueix d’alguns d’aquells que s’hi ha posat al davant, com un dels seus portaveus, la persona que va portar la campanya de premsa del grup socialista a les darreres eleccions. Il·luminats que acaben d’arribar al poble, que no han fet mai res per aquest municipi, però que demostren ser molt bons a obrir els ulls a la gent, mentre els renten el cervell.

CiU i el Medi Ambient

Medi Ambient en perill

El dia que CiU va guanyar les eleccions autonòmiques vaig publicar a Facebook que la dreta havia tornat a guanyar i que aviat es carregarien la salut i l’educació públiques. Per a mi, CiU és un partit de dretes, que avui sembla tenir una agenda clara, el desmantellament de l’estat del benestar. Els actuals líders sembla que  no creuen en lo Públic, i defensen a ultrança lo Privat, a l’estil del que passa als EEUU. El mateix Mas ho va dir ben clar fa poc, al manifestar que només la seguretat i la recaudación d’impostos haurien de ser públics.

És la seva forma de pensar i de veure el món. Totalment legítima. Però eren conscients d’això la majoria dels que van votar a CiU?. Perquè el programa ocult de retallades que estan portant a terme no era el que van donar a conèixer durant la campanya electoral.

El nou govern català, acompanyat pels principals mitjants de comunicación catalans, que han fet poc per informar en profunditat del que s’està fent, ha sapigut vendre les retallades, i són molts els que creuen en les seves justificacions. No hi ha diners, i per tant és normal que s’hagi de retallar. Fins i tot molts veuen com a veritable culpable l’estat espanyol, per no avançar-nos els diners que ens corresponen, mentre mantenen despeses multimilionaries en sectors com la compra d'armament, per exemple.

El que més em preoupa però, són tots aquells temes dels que ningú en parlar i pels que ningú es manifesta ni monta plataformes. Amb les seves famoses lleis ómnibus, el govern català s’està carregant Catalunya al complert, per afavorir l’empresariat. S’han derogat  lleis que establien diverses mesures de seguretat a l’hora d’obrir determinades activitats industrials. Controls mediambientals que protegien la salut del medi i de les persones que hi vivim. Avui les industries ho tenen més fácil per contaminar el nostre entorn, l’aire, l’aigua, la terra. i per tant per perjudicar la nostra salut. Curiosament quan la sanitat pública es fa més i més ineficient per la manca d’inversió, la reducción de metges, infermeres i mitjans.

El medi ambient, sembla, no interessa a la dreta. La industria, el desenvolupament, el fals progrés, son el més important. I tots els controls mediambientals, només traves a aquest progrés. Ara, de forma ràpida i fulminant, sense gairebé debat, i sense que els mitjans de comunicación informin a la ciutadania, s’ho han carregat tot. La legislación d’anys, fruit de molt treball, molts estudis i molts consensos amb els grups ecologistas, ha desaparegut de cop. Que les motos puguin entrar al bosc novament, o que moltes espècies protegides fins ara ja no ho estiguin, només són anècdotes insigfinificants del que està caviant al nostre país. Si aquests són els que defensen els interessos de Catalunya, Déu ens agafi confessats el dia que arribin els altres…

El sou dels polítics

Els polítics s’abaixen el salari

En el primer ple de la nova legislatura el nou equip de govern ha aprovat una reducció del 8% en els salaris de l’alcaldesa i de tots els regidors del govern (5 dedicacions complertes, una menys que la legislatura passada, i 4 dedicacions parcials). Les assignacions que reben els regidors de l’oposició per assistir als plens municipals, en canvi, s’han mantingut.

La cap del grup socialista va intervenir per dir que això nomès era una acció de cara l’aparador, i va recordar que ella s’havia abaixat el seu sou un 20%. Els salaris, en especial el de qui va ser Alcalde de Castellbisbal durant 16 anys, en Joan Playà, és un tema molt recurrent, que els socialistas han utilitzat constantment des de fa 8 anys i especialment durant el període electoral. Un tema que exigeix una informació precisa si volem evitar populismes i interpretacions interessades.

El sou de l’anterior alcalde (51.000 euros nets l’any, a partir de juny de 2003) va ser el resultat de 12 anys de treball al capdavant de l’Ajuntament de Castellbisbal. El sou d’en Joan Playa va ser de 18.000 euros durant la primera legislatura (1991-1994) – o sigui, menys de 1.300 euros al mes-, 25.000 la segona (1995-1998) i 33.000 euros la tercera (1999-2002). És a dir, durant 12 anys va estar cobrant molt menys del que va començar a cobrar l’anterior alcaldesa, Dolors Conde, el juny del 2007. A més, cal tenir en compte que durant tots aquests anys només l'alcalde i dos regirdors més cobraven dedicació complerta. Els 4 anys de tripartit hi havia 6 persones amb dedicació complerta.

El sou tan criticat, el que correspon a la legislatura 2003-2006, arriba després d’anys d’experiència i professionalitat demostrades. Durant el seu mandat, que es va caracteritzar per una dedicació complerta a la seva feina, el poble va aconseguir dotar-se dels equipaments més importants que actualment té Castellbisbal: dos nous CEIP’s, el primer IES de la població, un nou CAP, una deixalleria, les piscines cobertes, el pavelló i instal·lacions esportives excel·lents, l’Escola bressol municipal, l’Escola de Música, el primer Espai per a la Gent Gran, el Centre de Dia El Serral.

I entre altres moltes coses, va aconseguir per exemple, gràcies al contacte directe i permanent amb totes les industries del poble, crear centenars de llocs de treball per a la població de Castellbisbal, i que aquestes financessin un munt de projectes dels que vam sortir beneficiats tots els veïns de la població. Durant la darrera legislatura, per exemple, es va fer el parc de l’ermita, 800.000 euros, que van ser finançats totalment per una empresa privada, sense cap cost per al municipi.

L’any 2007, en Joan Playà va decidir no presentar-se més al capdavant d’Alternativa per Castellbisbal. Considerava que 16 anys ja era prou temps i calia un relleu. Va marxar deixant el llistó ben alt, i 8 milions d’euros a la caixa de l’Ajuntament, que, després d’un acurat estudi, havien de servir per finançar sense problemes l’espai cultural dels Costals i poder seguir atenent les necessitats de tota la població.

Amb el canvi de govern, després de la formació d’un tripartit bastant anòmal, l’alcaldesa va abaixar-se el sou. Com no podia ser d’una altra manera. Ella no aportava res, ni experiencia, ni professionalitat, ni formació, ni coneixements de cap tipus. I ara amb perspectiva i veient els resultats de la seva gestió, cal preguntar-se si no cobrava massa.

Podriem preguntar-nos, per exemple, quants llocs de treball ha aconseguit per la gent del poble? Quants projectes han rebut el suport o l’esponsorització d’empreses locals? Quants equipaments ha planificat pel futur del nostre poble? Quant ha reduït la pressió fiscal sobre els ciutadans?

El que sí ha fet ha estat augmentar el nombre de funcionaris i per tant els costos de personal d’una manera molt discutible. Ha deixat esperant molts veïns que havien demanat audiència amb ella i mai han tingut la possibilitat d’exposar-li els seus problemes. I el pitjor de tot, ha buidat la caixa i ha deixat factures per pagar per valor de tres milions i mig d'euros i un endeutament de gairebé 15 milions. I això, no ens enganyem, no es deu a la crisi general que afecta tot el món, es degut a una gestió pèssima, i a un malbaratament dels recursos públics vergonyós, que només perseguia comprar vots, al cost que fos.

Funcionaris

El sou dels funcionaris

Les retallades van començar amb el sou dels funcionaris. D’un 5% a un 8% depenent de la categoria laboral, i alguna paga extra. Ara, Mas Cullell ja parla, fins i tot, de treballar una mica mes pel mateix salari. És una mesura que, curiosament, sembla comptar amb l’acceptació de la majoría de la població. Són molts els que veuen amb bons ulls que els abaixin el sou. Segurament perquè miren al funcionari amb certa enveja i el veuen com aquell treballador que té la feina assegurada i que creuen no treballa massa.

Dins el cos de funcionaris, treballadors de l’estat, hi ha de tot, mestres, metges, infermeres, bombers, policies, mossos… Persones que fan una tasca molt important i necessària per a tots. Persones que han hagut de formar-se, estudiar i passar oposicions per aconseguir la seva feina. Persones de les que tothom espera i exigeix eficiencia i professionalitat, fins al punt que dels seus errors o imprudències s’en pot derivar responsabilitats molt greus, fins i tot penals. Malgrat tot, són molts els que aplaudeixen que el Govern abaixi els seus sous. Volem la millor qualitat al preu més baix, i potser no ens plantegem si això és possible.

El més curiós, és que això, que no ens costa acceptar per als funcionaris, no ho volem per a nosaltres. Tothom vol treballar poc, amb el mínim de responsabilitats i cobrar el màxim. Poca gent està satisfeta amb el seu sou i potser ningú, en nom de la solidaritat, renunciaria a una prima com la que tenen alguns banquers tot i la situació de crisis que vivim. Som molt bons demanant sous més baixos per als altres, però que no ens toquin el nostres, que segur que ens mereixem…

El mateix passa amb els sous dels polítics, que tot i no ser funcionaris, també són treballadors de la cosa pública. En general sembla que tothom té la idea que cobren molt, massa i per això se’ls demana que se’ls abaxin.

La realitat és sovint ben diferent. Els millors professionals prefereixen quedar-se en l’àmbit privat. Tenen sous molt més alts i molts menys maldecaps. Tothom exigeix als polítics el millor, que resolguin tots els nostres problemes i ja, però com el cas dels funcionaris, al mínim cost.

És evident que en època de crisi tots ens hem d’apretar la corretja, però és un error desmereixer el treball dels polítics o dels funcionaris i veure el seu salari només com un premi pel fet d’ocupar un seient.