El sou dels polítics

Els polítics s’abaixen el salari

En el primer ple de la nova legislatura el nou equip de govern ha aprovat una reducció del 8% en els salaris de l’alcaldesa i de tots els regidors del govern (5 dedicacions complertes, una menys que la legislatura passada, i 4 dedicacions parcials). Les assignacions que reben els regidors de l’oposició per assistir als plens municipals, en canvi, s’han mantingut.

La cap del grup socialista va intervenir per dir que això nomès era una acció de cara l’aparador, i va recordar que ella s’havia abaixat el seu sou un 20%. Els salaris, en especial el de qui va ser Alcalde de Castellbisbal durant 16 anys, en Joan Playà, és un tema molt recurrent, que els socialistas han utilitzat constantment des de fa 8 anys i especialment durant el període electoral. Un tema que exigeix una informació precisa si volem evitar populismes i interpretacions interessades.

El sou de l’anterior alcalde (51.000 euros nets l’any, a partir de juny de 2003) va ser el resultat de 12 anys de treball al capdavant de l’Ajuntament de Castellbisbal. El sou d’en Joan Playa va ser de 18.000 euros durant la primera legislatura (1991-1994) – o sigui, menys de 1.300 euros al mes-, 25.000 la segona (1995-1998) i 33.000 euros la tercera (1999-2002). És a dir, durant 12 anys va estar cobrant molt menys del que va començar a cobrar l’anterior alcaldesa, Dolors Conde, el juny del 2007. A més, cal tenir en compte que durant tots aquests anys només l'alcalde i dos regirdors més cobraven dedicació complerta. Els 4 anys de tripartit hi havia 6 persones amb dedicació complerta.

El sou tan criticat, el que correspon a la legislatura 2003-2006, arriba després d’anys d’experiència i professionalitat demostrades. Durant el seu mandat, que es va caracteritzar per una dedicació complerta a la seva feina, el poble va aconseguir dotar-se dels equipaments més importants que actualment té Castellbisbal: dos nous CEIP’s, el primer IES de la població, un nou CAP, una deixalleria, les piscines cobertes, el pavelló i instal·lacions esportives excel·lents, l’Escola bressol municipal, l’Escola de Música, el primer Espai per a la Gent Gran, el Centre de Dia El Serral.

I entre altres moltes coses, va aconseguir per exemple, gràcies al contacte directe i permanent amb totes les industries del poble, crear centenars de llocs de treball per a la població de Castellbisbal, i que aquestes financessin un munt de projectes dels que vam sortir beneficiats tots els veïns de la població. Durant la darrera legislatura, per exemple, es va fer el parc de l’ermita, 800.000 euros, que van ser finançats totalment per una empresa privada, sense cap cost per al municipi.

L’any 2007, en Joan Playà va decidir no presentar-se més al capdavant d’Alternativa per Castellbisbal. Considerava que 16 anys ja era prou temps i calia un relleu. Va marxar deixant el llistó ben alt, i 8 milions d’euros a la caixa de l’Ajuntament, que, després d’un acurat estudi, havien de servir per finançar sense problemes l’espai cultural dels Costals i poder seguir atenent les necessitats de tota la població.

Amb el canvi de govern, després de la formació d’un tripartit bastant anòmal, l’alcaldesa va abaixar-se el sou. Com no podia ser d’una altra manera. Ella no aportava res, ni experiencia, ni professionalitat, ni formació, ni coneixements de cap tipus. I ara amb perspectiva i veient els resultats de la seva gestió, cal preguntar-se si no cobrava massa.

Podriem preguntar-nos, per exemple, quants llocs de treball ha aconseguit per la gent del poble? Quants projectes han rebut el suport o l’esponsorització d’empreses locals? Quants equipaments ha planificat pel futur del nostre poble? Quant ha reduït la pressió fiscal sobre els ciutadans?

El que sí ha fet ha estat augmentar el nombre de funcionaris i per tant els costos de personal d’una manera molt discutible. Ha deixat esperant molts veïns que havien demanat audiència amb ella i mai han tingut la possibilitat d’exposar-li els seus problemes. I el pitjor de tot, ha buidat la caixa i ha deixat factures per pagar per valor de tres milions i mig d'euros i un endeutament de gairebé 15 milions. I això, no ens enganyem, no es deu a la crisi general que afecta tot el món, es degut a una gestió pèssima, i a un malbaratament dels recursos públics vergonyós, que només perseguia comprar vots, al cost que fos.

Funcionaris

El sou dels funcionaris

Les retallades van començar amb el sou dels funcionaris. D’un 5% a un 8% depenent de la categoria laboral, i alguna paga extra. Ara, Mas Cullell ja parla, fins i tot, de treballar una mica mes pel mateix salari. És una mesura que, curiosament, sembla comptar amb l’acceptació de la majoría de la població. Són molts els que veuen amb bons ulls que els abaixin el sou. Segurament perquè miren al funcionari amb certa enveja i el veuen com aquell treballador que té la feina assegurada i que creuen no treballa massa.

Dins el cos de funcionaris, treballadors de l’estat, hi ha de tot, mestres, metges, infermeres, bombers, policies, mossos… Persones que fan una tasca molt important i necessària per a tots. Persones que han hagut de formar-se, estudiar i passar oposicions per aconseguir la seva feina. Persones de les que tothom espera i exigeix eficiencia i professionalitat, fins al punt que dels seus errors o imprudències s’en pot derivar responsabilitats molt greus, fins i tot penals. Malgrat tot, són molts els que aplaudeixen que el Govern abaixi els seus sous. Volem la millor qualitat al preu més baix, i potser no ens plantegem si això és possible.

El més curiós, és que això, que no ens costa acceptar per als funcionaris, no ho volem per a nosaltres. Tothom vol treballar poc, amb el mínim de responsabilitats i cobrar el màxim. Poca gent està satisfeta amb el seu sou i potser ningú, en nom de la solidaritat, renunciaria a una prima com la que tenen alguns banquers tot i la situació de crisis que vivim. Som molt bons demanant sous més baixos per als altres, però que no ens toquin el nostres, que segur que ens mereixem…

El mateix passa amb els sous dels polítics, que tot i no ser funcionaris, també són treballadors de la cosa pública. En general sembla que tothom té la idea que cobren molt, massa i per això se’ls demana que se’ls abaxin.

La realitat és sovint ben diferent. Els millors professionals prefereixen quedar-se en l’àmbit privat. Tenen sous molt més alts i molts menys maldecaps. Tothom exigeix als polítics el millor, que resolguin tots els nostres problemes i ja, però com el cas dels funcionaris, al mínim cost.

És evident que en època de crisi tots ens hem d’apretar la corretja, però és un error desmereixer el treball dels polítics o dels funcionaris i veure el seu salari només com un premi pel fet d’ocupar un seient.