dissabte, 29 d’octubre del 2011

Política a Castellbisbal

Me han abierto los ojos 

“Me han abierto los ojos.” “Ningún político hace nada por los otros”. Amb aquestes dues frases es despatxava a gust un membre de la Plataforma contra el Tancament del  Cap a la sortida del ple municipal. Algú li ha fet veure  que tots els polítics són iguals i cap dels que formen l’actual equip de govern s’hi dediquen perquè s’estimen el poble i volen el millor per a tots. No. Sembla que els mouen altres interessos, que no tenen res a veure amb els dels veïns de Castellbisbal.

Aquesta desvariación, penso,  parteix, primer, d’un desconeixement total sobre les persones que es troben al capdavant del govern municipal, de la feina que fan i el temps que li dediquen. I per descomptat d’una ignorància dels motius que els han portat a ficar-se en política i complicar-se la vida per resoldre els poblemes del municipi. Els que els coneixen saben que són gent que s’estima el poble, i, al contrari del que passava amb l’anterior equip de govern, la seva implicación ha estat sempre evidente, a través de la seva participación a les diferents entitats i moviments del poble. No cal dir més.

Però darrera aquestes exaltades frases, hi ha un ressentiment que s’ha anat fent més i més present al nostre municipi en els darrers anys. L’anterior equip de govern (PSC-Transparencia-ERC) van fonamentar la seva campanya electoral, la que els va portar a l’Ajuntament, en un grapat de mentides i atacs personals, alguns molt grollers i deplorables, contra els anteriors membres de l’equip de govern. Totes les mentides van quedar desmuntades passades les eleccions, però sembla que la gent perd aviat la memòria i en tot cas, no passa factura als mentiders.

Malauradament, durant tota la legislatura passada l’anterior equip de govern es va dedicar a intentar esborrar el llegat de 16 anys de govern d’Alternativa. Van negar tot el que s’havia fet, fins i tot van apropiar-se de projectes encetats abans del canvi. Però el pitjor és que van utilitzar la gent, sobretot de les urbantizacions, per fer-los creure que els havien abondant, que no els havien tingut mai en compte i que era hora de prestar-los l’atenció que es mereixien.  De desagraïts n’està ple el món i si la gent oblida tan ràpid tot el que s’havia fet durant 16 anys, podem fer-hi ben poc.

El pitjor és que han fomentat un sentiment de divisió, entre els bons, ells obviamente, i els dolents, dolentíssims, els Alternatius, que no han parat de fer-los la guitza denunciant al poble tots els excessos que han caracteritzat la passada legislatura. I ara, a l’oposició, han trobat una altra Plataforma des de la qual seguir fomentant aquesta divisió i un odi incomprensible cap als que no són ells. En lloc d’anar tots a una per defensar la nostra sanitat, han aconseguit dividir el poble, i allunyar de la Plataforma moltes bones persones que han vist de seguida el politiqueix d’alguns d’aquells que s’hi ha posat al davant, com un dels seus portaveus, la persona que va portar la campanya de premsa del grup socialista a les darreres eleccions. Il·luminats que acaben d’arribar al poble, que no han fet mai res per aquest municipi, però que demostren ser molt bons a obrir els ulls a la gent, mentre els renten el cervell.

dijous, 27 d’octubre del 2011

CiU i el Medi Ambient

Medi Ambient en perill

El dia que CiU va guanyar les eleccions autonòmiques vaig publicar a Facebook que la dreta havia tornat a guanyar i que aviat es carregarien la salut i l’educació públiques. Per a mi, CiU és un partit de dretes, que avui sembla tenir una agenda clara, el desmantellament de l’estat del benestar. Els actuals líders sembla que  no creuen en lo Públic, i defensen a ultrança lo Privat, a l’estil del que passa als EEUU. El mateix Mas ho va dir ben clar fa poc, al manifestar que només la seguretat i la recaudación d’impostos haurien de ser públics.

És la seva forma de pensar i de veure el món. Totalment legítima. Però eren conscients d’això la majoria dels que van votar a CiU?. Perquè el programa ocult de retallades que estan portant a terme no era el que van donar a conèixer durant la campanya electoral.

El nou govern català, acompanyat pels principals mitjants de comunicación catalans, que han fet poc per informar en profunditat del que s’està fent, ha sapigut vendre les retallades, i són molts els que creuen en les seves justificacions. No hi ha diners, i per tant és normal que s’hagi de retallar. Fins i tot molts veuen com a veritable culpable l’estat espanyol, per no avançar-nos els diners que ens corresponen, mentre mantenen despeses multimilionaries en sectors com la compra d'armament, per exemple.

El que més em preoupa però, són tots aquells temes dels que ningú en parlar i pels que ningú es manifesta ni monta plataformes. Amb les seves famoses lleis ómnibus, el govern català s’està carregant Catalunya al complert, per afavorir l’empresariat. S’han derogat  lleis que establien diverses mesures de seguretat a l’hora d’obrir determinades activitats industrials. Controls mediambientals que protegien la salut del medi i de les persones que hi vivim. Avui les industries ho tenen més fácil per contaminar el nostre entorn, l’aire, l’aigua, la terra. i per tant per perjudicar la nostra salut. Curiosament quan la sanitat pública es fa més i més ineficient per la manca d’inversió, la reducción de metges, infermeres i mitjans.

El medi ambient, sembla, no interessa a la dreta. La industria, el desenvolupament, el fals progrés, son el més important. I tots els controls mediambientals, només traves a aquest progrés. Ara, de forma ràpida i fulminant, sense gairebé debat, i sense que els mitjans de comunicación informin a la ciutadania, s’ho han carregat tot. La legislación d’anys, fruit de molt treball, molts estudis i molts consensos amb els grups ecologistas, ha desaparegut de cop. Que les motos puguin entrar al bosc novament, o que moltes espècies protegides fins ara ja no ho estiguin, només són anècdotes insigfinificants del que està caviant al nostre país. Si aquests són els que defensen els interessos de Catalunya, Déu ens agafi confessats el dia que arribin els altres…