Textos antics que es van quedar a l'ordinador...

Els temps que ens toca viure…

Si algú es va quedar adormit l’any 2000 i no ha obert els ulls fins ara, es trobarà que el món no ha canviat gaire…, però si que han passat un munt de coses que cal saber per entendre tot el que està passant. Anem per parts.

 Al món

L’11 de setembre del 2001 dos avions van estavellar-se contra les torres bessones de Nova York, que poc després van enfonsar-se acabant amb la vida d’unes 2.600 persones i provocant el pànic a tot el país. Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, i així devia pensar-ho el govern de George Bush, que de seguida va trobar en l’11 de setembre l’excusa perfecte per poder atacar l’Afganistan i l’Iraq. Finalment els seus plans de fer-se amb una zona política i econòmicament estratègica es feien possibles. 

La negativa dels talibans a entregar Bin Laden, va provocar la primera guerra, la destrucció del país i la possibilitat de construir el gran oleoducte i gasoducte que els americans necessitaven per treure el petroli i el gas de l’orient  mitjà. Com l’Afganistan era un niu de terroristes on s’entrenaven els homes de Bin Laden, i els talibans uns homes molt dolents, que no deixaven estudiar les dones i les obligaven a anar completament tapades, entre altres molts altres horrors, aquesta guerra encara es va veure força bé per una gran part de la població mundial.

Però la joia de la corona era l’Iraq, la segona reserva més gran de petroli del món. I afortunadament per als Estats Units, el seu cap era un altre dictador molt dolent, en Sadam Hussein. Així que el senyor Bush no va tenir més que convèncer tothom de la connexió entre Sadam i Al-Qaeda, el grup terrorista de Bin Laden, i de l’amenaça que suposaven per a tot el món les armes de destrucció massiva del règim iraquià. El temps ha demostrat, com ja van defensar des del principi els representants de l’ONU i experts de tot el món, que ni hi havia connexió entre Sadam Hussein i Bin Laden, ni existien les armes de destrucció massiva. Tot una gran mentida creada per l’administració Bush per poder justificar una guerra injusta i il·legal, que només pretenia el control dels pous de petroli de l’Iraq.

Dels desastres d’aquesta guerra tothom ja n’està assabentat: milers de morts innocents, hospitals, escoles i museus saquejats mentre les tropes americanes només protegien el pous de petroli, atemptats sense treva, resistència ciutadana contra l’ocupació nord-americana, nous bombardejos sobre la població civil,  tractaments inhumans als presoners tan a l’Iraq, com al camp de concentració de Guantánamo… Bush ja ho va dir, “els tornarem a l’edat de pedra”, i ho està aconseguint.

Molt lluny queda ja el país que va obtenir un premi de l’Organització Mundial de la Salut per tenir el millor sistema sanitari de tot l’Orient Mitjà, i un altre de l’UNESCO pel millor sistema educatiu públic i gratuït. Tot això era just abans de la guerra de Kuwait i del posterior embargament nord-americà que durant tots aquests anys ha empobrit el país i ha provocat milers de morts, sobretot nens, per la manca de medicines i aliments. Un país empobrit i castigat per més de 10 anys d’embargament ha vist com finalment els lliuraven d’un dictador sense escrúpols, però a un preu potser massa alt.

Malauradament l’amenaça no s’acaba amb aquests dos països, i dins l’eix del mal assenyalat pel poble escollit de Déu, els Estats Units, és clar, encara hi queden l’Iran, Síria, Corea del Nord, Sudan, Mauritània i Cuba. O sigui, si els recursos els arriben, perquè deu-n’hi do el que els està costant als americans, podríem tenir aviat unes altres guerres, això sí, amb el beneplàcit de Déu que ja ha cridat a la guerra santa contra el mal. Sort que tenim els americans que saben en tot moment qui són els bons i qui els dolents. La vella Europa no entén res i el seu pacifisme està passat de moda. Deixem pas als pacificadors americans. Déu ens agafi confessats perquè això pot ser la fi del món.