dimarts, 1 de gener del 2008

La Sida i les iniciatives solidaries


L’epidèmia de la sida no s’atura. Mentre occident es relaxa perillosament per l’eficàcia de les teràpies, al Tercer Món causa estralls. Cal la implicació de tots per contenir-la.

La sida

 El virus d’immunodeficiència humana (VIH), detectat per primer cop ara fa 20 anys, es el causant de la sida. Aquesta és una malaltia transmissible, encara avui mortal. Les úniques vies de transmissió són la sang, el sexe (semen i fluix vaginal) i l’embaràs ( de mare a nadó). Qualsevol persona pot patir la sida i per això tothom ha de prendre mesures si vol evitar la seva transmissió. Un sol descuit en aquestes mesures de protecció pot ser aprofitat pel virus per infectar una altra persona. La millor manera de combatre la malaltia i el rebuig que reben molts malalts a la nostra societat es la informació.


Mes de 20.000.000 de persones arreu del mon han mort ja, i la vida de 36.000.000 de persones, la majoria de països pobres, també perilla per causa del VIH/sida. Tot i que fa anys que es fan campanyes d’informació i prevenció, l’any 2.000 es van produir mes de 5.000.000 de noves infeccions. A Catalunya han mort mes de 8.000 persones, 6.000 viuen sota tractament i més de 30.000 pateixen la infecció. Ara per ara, la protecció es la millor arma contra el virus. Els tractaments antisida han frenat l’índex de morts a occident, però no se sap fins quan seran eficaços i, a més, tenen efectes secundaris importants.

Les recomanacions per protegir-se són: fer servir el preservatiu i no compartir determinats estris (agulles, maquines d’afaitar, raspalls de dents , pircings, etc.). Pel que fa a la transmissió mare-nadó, es pot evitar si a la mare se li diagnostica la infecció i es tractada a temps. Uns 1.200 nens neixen cada any a Espanya amb el virus, o el reben en els primers mesos de les seves mares a través de la lactància. Els fàrmacs que es fan servir actualment no poden eradicar el VIH, només evitar que el virus es repliqui, evitant que hi hagi massa virus al cos i que el sistema de defensa sigui destruït. Els efectes secundari que tenen , però, exigeixen un bon seguiment mèdic.

La vacuna


Des que l’any 1983 el científic francès Luc Montagnier aconseguís aïllar el virus d’immunodeficiència humana a l’Institut Pasteur de Paris, han estat molts els passos aconseguits en la investigació de la sida. Però encara avui, la investigació per trobar una vacuna preventiva , que impedeixi la infecció, és pràcticament nul·la, segons els científics, si ho comparem amb la despesa enorme que la indústria farmacèutica ha destinat en els últims 20 anys al disseny i assaig de nous fàrmacs antisida.

La raó es fonamentalment econòmica. Els principals beneficiaris d’aquesta vacuna preventiva de la sida serien els habitants del Tercer Mon, però aquests no tenen la capacitat econòmica per assumir el preu que els laboratoris considerarien just. Als països rics la mortalitat s’ha reduït en un 90%, gràcies als fàrmacs contra el virus, i la prioritat en la investigació esta en reduir-los o trobar-ne de menys agressius. Per aquesta raó, Onusida, l’organisme de la Nacions Unides per a la sida, intenta negociar amb els principals laboratoris una alternativa financera que estimuli la investigació, tot garantint l’obtenció de beneficis.

Ara mateix s’esta provant ja en humans una vacuna preventiva elaborada per l’empresa Gen Tech, dels EUA, i que es coneguda com GP 121. Els resultats es coneixeran la tardor del 2002. L’Hospital Clínic de Barcelona, començarà a assajar el gener, en un grup de voluntaris seropositius, un prototip de vacuna terapèutica que no pretén eliminar el virus, sinó que el sistema immunitari pugui mantenir-lo a ratlla i no calguin el fàrmacs contra el VIH.

Aquesta nova vacuna es fa a la mida per a cada seropositiu. S’utilitzen unes cèl·lules del pacient anomenades dendrítiques, que es posen en contacte amb el virus en el laboratori, i que desprès es tornen a injectar en la persona seropositiva.L’objectiu és desencadenar un atac de tot el sistema immunitari contra la infecció. I és que el virus de la sida ataca els linfocits T4, que són com els generals que dirigeixen la resta de les tropes, i que queden fora de lloc abans de saber que els ataca. Les cèl·lules dendrítiques són com els espies que identifiquen l’enemic i informen els generals. Ara, amb aquesta vacuna, potser seran a temps de desplegar l’atac necessari contra el virus.

A occident la mortaldat per sida va retrocedir a partir de l’any 1995 amb l’aparició dels tractaments combinats. En aquests moments hi ha una dotzena d’antiretrovirals que ataquen el VIH en diferents fronts. Els malalts n’han de combinar dos o tres durant la resta de la seva vida. Si el contagi es detecta i tracta des de l’inici, els seropositius poden estar sense patir les infeccions que defineixen la sida durant més de 15 anys.

Sida i pobresa


Cap país queda exclòs de la sida, però els més pobres son els que més la pateixen. Els tractaments que han reduït l’índex de morts a occident són massa cars per l’economia de molts països, la població dels quals esta condemnada a la mort. La manca de campanyes d’informació i prevenció fa impossible aturar una epidèmia que creix sense parar. Dels 40 milions de seropositius que Onusida calcula que hi ha al món, més de 28 milions viuen a l’Àfrica subsahariana, on l’epidèmia no para d’estendre's entre les persones de 15 a 24 anys.

Àfrica, Rússia i les ex-republiques soviètiques son actualment les zones del món en que més persones s’han infectat pel virus de la sida l’any 2000. Onusida xifra en 3,8 milions de persones els nous afectats. Es calcula que tres milions de russos seran portadors del VIH en 5 anys, entre 2.000 i 3.000 noves infeccions cada setmana. L’1% dels ucraïnesos adults n’estan contagiats. Aquesta es la regió del planeta en que l’epidèmia creix a més velocitat.

El cost dels tractaments antiretrovirals per pacient és avui d’uns 10.800 euros anuals (1.797.000 pessetes). És evident que no estan a l’abast de tothom. A molts països, com la Índia, no els queda més remei que esperar la mort. Moltes ONG locals intenten que aquest procés sigui el menys dolorós possible, acompanyant els afectats i els seus familiars, sobretot els milers de nens que van quedant orfes. El 1999 el VIH va matar 310.000 persones en aquest país. Les autoritats estan implantant polítiques de prevenció dirigides als grups de risc, com les prostitutes.

Sis companyies farmacèutiques van acceptar l’abril passat rebaixar els preus dels medicaments als països més pobres, desprès d’una campanya internacional contra la demanda interposada per aquestes contra el govern sud-africà. Aquest havia aprovat una llei per fer mes assequibles els medicaments, afavorint la importació de genèrics, que poden ser fins un 96% mes barats. Sud-africa és el país amb més malalts de sida del món, prop de 4,5 milions de persones, un 10% de la població. El 34% de les embarassades són seropositives i no reben cap tractament.


La Marató


La sida s’ha convertit en una de les amenaces més greus de la humanitat. Però ha estat també un fenomen social que ha generat tot tipus d’iniciatives destinades a informar, prevenir i solidaritzar-se amb els afectats. La manca d’informació i la por han provocat el rebuig cap als infectats, i per això cal informar i eliminar uns prejudicis completament infundats. Per tot això, La Marató de TV3 ha volgut fer coincidir el seu 10e aniversari amb aquesta epidèmia que no para d’estendre's i amenaça la salut de tot el planeta.

La Marató, com ha fet en anteriors edicions, pretén recaptar diners que es destinaran a la investigació biomèdica. Per superar la sida calen una gran quantitat de recursos, sobretot en investigació científica, ja sigui per trobar la vacuna que pugui acabar amb el VIH, o per desenvolupar nous medicaments que evitin la progressió de la malaltia en les persones afectades. Els tractaments actuals tenen importants efectes secundaris no desitjats, i per això cal seguir buscant nous fàrmacs, menys agressius i que no alterin la qualitat de vida dels pacients.

Les especials característiques de la malaltia obliguen, però, a anar mes enllà. Un altre objectiu de la Marató 2001 és contribuir a desestigmatitzar els malalts i els familiars. La presentació de casos concrets de persones afectades, familiars i experts és una manera d’acostar el públic a aquesta realitat, sovint molt desconeguda, eliminar pors, prejudicis i el rebuig que tot això genera.


La recerca

La lluita contra el virus de la sida no és fàcil. Encara cal investigar i conèixer més el VIH. Aquest es el primer nivell en que es mouen totes les investigacions per trobar una solució a l’epidèmia. A més, el fet que aquest es vagi mutant i adoptant diferents formes afegeix noves dificultats. S’ha avançat molt, i es disposa avui de tractaments molt efectius que redueixen la quantitat de virus en l’organisme, evitant que actuï i apareguin les malalties oportunistes que pot ocasionar. Però els fàrmacs utilitzats, sovint posats al mercat sense haver passat tots els controls habituals, per la presa per salvar vides, tenen efectes secundaris greus.

Es evident que cal millorar aquests fàrmacs, i aquest és un segons nivell en que es mou la recerca biomèdica actual. Una vegada que s’inicia el tractament s’ha de ser molt seriós i rigorós en la seva aplicació. Deixar els medicaments abans d’hora, o interrompre el procés pot fer que el virus es repliqui i es torni resistent. Caldrà aleshores buscar un nou fàrmac. Per això es fa imprescindible investigar també per trobar noves famílies de fàrmacs. Aquest és un dels temes abordats, a partir d’un vídeo, en el programa de la Marató de TV3.

Un altra tema a tractar el dia 16, també molt important, és la recerca per trobar una vacuna terapèutica, pensada per aquells que ja tenen el VIH, i que serviria per reforçar el seu sistema immunològic, i per tant la seva capacitat de defensar-se i lluitar contra el virus. De moment, i mentre no s’aconsegueixi l’objectiu últim, una vacuna preventiva universal, cal buscar la manera d’aïllar al màxim el virus i evitar que es faci fort i actiu, perjudicant la salut del pacient. És evident que per tot això calen molts i molts recursos. La Marató de TV3 espera poder contribuir-hi amb l’esforç de tots.

On aniran els diners


Una vegada finalitzada la Marató de TV3 s’inicia sempre un període d’uns dos mesos en el qual s’elaboren les bases per a la convocatòria del concurs de projectes científics. La Fundació la Marató de TV3 rep els projectes i els sotmet a l’avaluació independent de l’Agència Nacional d’Avaluació i Perspectiva. Els seus científics tindran fins al setembre per analitzar els diferents projectes presentats . Sempre des d’un punt de vista estrictament científic els classificaran com a projectes viables, regularment viables o no viables. Només els primers seran escollits per a ser finançats. Això es produirà fins al novembre.

Com podeu veure, es segueix un procés estricte que garanteix el millor us dels diners obtinguts a partir de les donacions de tothom. Aquests projectes són, a més, objecte d’un seguiment exhaustiu a través d’una auditoria econòmica i científica. Tot aquest procés i la seriositat com s’ha treballat sempre des de la Fundació Marató de TV3 han donat a aquest projecte la projecció que té actualment. Tota la informació es pot seguir des de la seva web.

www.tvcatalunya.com/marato/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada