Lanzarote,
exemple de sostenibilitat?
La
pressió del turisme ha provocat al nostre país la destrucció
irreparable de paisatges de gran bellesa. Lanzarote ha aconseguit
preservar els seus delicats ecosistemes, però, quan temps més podrà
seguir així?
Una
illa única
Aquesta
petita illa de poc més de 800 metres quadrats, té 11 espais
naturals protegits a través de la Xarxa d’Espais Naturals de
Canàries. Tots ells poden visitar-se en tres o quatre dies i deixar
estupefacte per igual a tots els turistes que s’acosten durant tot
l’any a aquest paradís natural. Una excel·lent temperatura,
estable durant tot l’any, i les formidables platges de sorra negra
i blanca, són un gran atractiu turístic. Però són els seus
monuments naturals, el centenar de volcans, els paisatges i les
reserves de bellesa singular, els que acaben deixant bocabadat al
personal.
Totes
aquestes coses que la fan tan extraordinària podrien set també la
causa de la seva destrucció, si es cedís als interessos
especulatius dels que veuen la possibilitat d’un gran negoci.
Mantenir a ratlla el número d’hotels, amb una moratòria gens
fàcil de defensar davant la pressió de les constructores; aprofitar
al màxim els escassos recursos d’aigua i electricitat, o donar un
tractament adequat als residus urbans, són reptes que cal enfrontar
per a un creixement sostenible que asseguri la preservació del medi.
Reserva
de la Biosfera
Per
protegir tota aquesta riquesa natural va néixer l’any 1976, en el
si de la UNESCO, la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. És un
instrument dels més importants per a la conservació de la natura,
al temps que la conjuga amb el desenvolupament sostenible de la
regió. És obvi que en aquesta illa, com en altres indrets, hi viuen
uns homes que també han de subsistir i, per això, cal buscar la
manera de conviure d’una manera sostenible.
La
declaració de reserva de biosfera implica tota una sèrie d’accions
de conservació, però també d’investigació, seguiment del medi
ambient, control i de mesures per assegurar la sosteniblitat. Per un
costat, s’ha fet un treball molt important per identificar la
diversitat biològica i les activitats amb efectes perjudicials. Per
un altre s’ha apostat per energies netes com la solar o la eòlica,
i per una construcció a escala humana, que no trenca amb el
paisatge.
La
Natura i l’home
La
figura de César Manrique, lligada estretament a Lanzarote, és
d’obligatòria menció. Aquest arquitecte, pintor i escultor, és
un artista complert, amb una sensibilitat remarcable, que ha deixat
la seva empremta per sempre. Les escultures que ens acompanyen al
llarg de tota l’illa, les pintures, les cases, i l’adequació de
tots els monuments visitables, ens recorda sempre aquest enamorat de
la seva terra. La seva lluita per mantenir una línia harmònica en
tot el territori ens ha deixat una perla, “la joia de la corona”.
Si aneu a Lanzarote prepareu-vos per tenir una
sorpresa darrera l’altra. Els túnels capritxosament esculpits per
la lava s’han aprofitat com passadissos i acollidores habitacions
de cases que no deixen endevinar, per fora, tots els secrets que
amaguen per dintre, en el seu interior. Les parets de lava en forma
de cercle, a prop del mar, protegeixen del vent els banyistes que
prenen el sol. I els forats de terra negra acullen unes vinyes ben
peculiars, que donen un vi molt característic, amb el que acompanyen
la deliciosa i sorprenent cuina canària. Heu sentit parlar del Mojo
Picón.
La
crua realitat
La construcció d’un complex hoteler sobre un
sistema de dunes a sobre mateix de la platja del Puerto
del Carmen i l’Aparthotel los
Fariones, van provocar a finals dels 80 les protestes més intenses
que es recorden a l’illa. El mateix César Manrique va participar i
patir la impotència i perplexitat davant un obra tan aberrant, que
malgrat tot no es va poder aturar. Quinze anys després el Tribunal
Suprem va ordenar el seu enderroc. El Ministeri, en lloc de desmuntar
les obres il·legals segueix inaugurant “acondicionaments” i
permeten barbaritats com el port esportiu Marina Rubicón, a Platja
Blanca. Construït sense llicència, denunciat per la comunitat
científica, per ONG’s, i per la pròpia UE, segueix endavant.
La
destrucció del litoral de Lanzarote segueix amb el consentiment del
govern espanyol i Coalició Canària. Els seus ecosistemes estan
amenaçats i el futur no pinta massa bé. El pols entre els
interessos d’empresaris sense escrúpols, amb la complicitat dels
polítics, i el poble canari es manté. El Guincho, el grup
ecologista de Lanzarote no es rendeix i segueix lluitant. Ara a més
ha encetat una campanya molt potent que amb el lema “Ni una cama
más” pretén impedir la construcció de nous hotels. L’illa, com
tot Canàries, té un límit.
www.benmagec.org/benmagec/index.html
Ai
aquests gatets!
A més dels perills derivats de l’acció de
l’home, d’alguns homes sobretot, l’illa s’ha enfrontat a
altres amenaces, les de les espècies animals i vegetals que han
estat importades i introduïdes a Lanzarote, amb conseqüències
desastroses per a la fauna i la flora locals. Existeix un llistat
ben detallat d’aquests invasors, com la granota
Toro vinguda dels EU, les rates, o
alguns tipus d’algues. I entre tots aquests hi destaca un d’aspecte
ben inofensiu, però demolidor, el gat.
Aquest mininu
tan simpàtic s’alimenta de conills, però també d’espècies
amenaçades i protegides, com els diferents tipus de llangardaixos,
la musaranya canària i moltes aus petites. El cas més preocupant és
el dels llangardaixos, dels que, es calcula, en queden entre 150 i
200 a la illa de El Hierro, uns 400 a Tenerife, i menys de 20 a La
Gomera. Ja sabeu, si teniu un gat a casa, no l’abandoneu, i
doneu-li força menjar, o altres en pagaran les conseqüències...
www.gobiernodecanarias.org/medioambiente/biodiversidad/introduci.../index.htm
www.issg.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada