dijous, 1 de gener del 2009

Lanzarote

Lanzarote, exemple de sostenibilitat?



La pressió del turisme ha provocat al nostre país la destrucció irreparable de paisatges de gran bellesa. Lanzarote ha aconseguit preservar els seus delicats ecosistemes, però, quan temps més podrà seguir així?

Una illa única

L’illa de Lanzarote té un dels ecosistemes i paisatges volcànics més excepcionals de l’arxipèlag Canari. En ella es troben presents una amplia representació de diferents ecosistemes de gran valor, que cal protegir. Has sentit parlar del cranc cec del jameos? Per assegurar la seva conservació, que tots nosaltres puguem seguir veient-los i mantenir l’illa al marge de l’especulació que ha destruït les Balears, o la Costa Brava, per exemple, l’any 1993, Lanzarote va ser declarada Reserva de la Biosfera.

Aquesta petita illa de poc més de 800 metres quadrats, té 11 espais naturals protegits a través de la Xarxa d’Espais Naturals de Canàries. Tots ells poden visitar-se en tres o quatre dies i deixar estupefacte per igual a tots els turistes que s’acosten durant tot l’any a aquest paradís natural. Una excel·lent temperatura, estable durant tot l’any, i les formidables platges de sorra negra i blanca, són un gran atractiu turístic. Però són els seus monuments naturals, el centenar de volcans, els paisatges i les reserves de bellesa singular, els que acaben deixant bocabadat al personal.

Totes aquestes coses que la fan tan extraordinària podrien set també la causa de la seva destrucció, si es cedís als interessos especulatius dels que veuen la possibilitat d’un gran negoci. Mantenir a ratlla el número d’hotels, amb una moratòria gens fàcil de defensar davant la pressió de les constructores; aprofitar al màxim els escassos recursos d’aigua i electricitat, o donar un tractament adequat als residus urbans, són reptes que cal enfrontar per a un creixement sostenible que asseguri la preservació del medi.

Reserva de la Biosfera

Lanzarote compta amb una extraordinària riquesa de plantes endèmiques, exclusives de l’illa, com el salado blanco o el pinilo llantén. Entre els invertebrats hi destaca el grill que viu a les colades de lava, o el cranc cec de los jameos, que és l’espècie més popular d’una enigmàtica fauna aquàtica d’importància internacional. Els seus parcs naturals són refugi d’una desena d’aus amenaçades. El llangardaix atlàntic, el perenquén mojorero, o la musaranya canària, tots ells endèmics, són una excel·lent mostra dels rèptils i mamífers que acull.

Per protegir tota aquesta riquesa natural va néixer l’any 1976, en el si de la UNESCO, la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. És un instrument dels més importants per a la conservació de la natura, al temps que la conjuga amb el desenvolupament sostenible de la regió. És obvi que en aquesta illa, com en altres indrets, hi viuen uns homes que també han de subsistir i, per això, cal buscar la manera de conviure d’una manera sostenible.

La declaració de reserva de biosfera implica tota una sèrie d’accions de conservació, però també d’investigació, seguiment del medi ambient, control i de mesures per assegurar la sosteniblitat. Per un costat, s’ha fet un treball molt important per identificar la diversitat biològica i les activitats amb efectes perjudicials. Per un altre s’ha apostat per energies netes com la solar o la eòlica, i per una construcció a escala humana, que no trenca amb el paisatge.


La Natura i l’home

La mà de l’home a l’illa destaca sorprenentment per al visitant. Al contrari del que ha passat a tants altres llocs, aquí, els conejeros, com s’autoanomenen els habitants de Lanzarote, han donat una lliçó de respecte per l’entorn. Les activitat tradicionals com l’agricultura, la pesca artesana, o l’explotació de les salines s’ha portat a terme en absolut equilibri amb el medi. El paisatge és un signe d’identitat cultural, del que tots se senten molt orgullosos: l’arquitectura local s’ha amollat a la geografia de l’illa integrant-se perfectament en aquest.

La figura de César Manrique, lligada estretament a Lanzarote, és d’obligatòria menció. Aquest arquitecte, pintor i escultor, és un artista complert, amb una sensibilitat remarcable, que ha deixat la seva empremta per sempre. Les escultures que ens acompanyen al llarg de tota l’illa, les pintures, les cases, i l’adequació de tots els monuments visitables, ens recorda sempre aquest enamorat de la seva terra. La seva lluita per mantenir una línia harmònica en tot el territori ens ha deixat una perla, “la joia de la corona”.

Si aneu a Lanzarote prepareu-vos per tenir una sorpresa darrera l’altra. Els túnels capritxosament esculpits per la lava s’han aprofitat com passadissos i acollidores habitacions de cases que no deixen endevinar, per fora, tots els secrets que amaguen per dintre, en el seu interior. Les parets de lava en forma de cercle, a prop del mar, protegeixen del vent els banyistes que prenen el sol. I els forats de terra negra acullen unes vinyes ben peculiars, que donen un vi molt característic, amb el que acompanyen la deliciosa i sorprenent cuina canària. Heu sentit parlar del Mojo Picón.

La crua realitat

La declaració de reserva de la biosfera no ha impedit l’especulació “salvatge” i la realització d’obres que han destruït zones que haurien d’haver estat protegides. Els grups ecologistes canaris no paren de denunciar l’amotllament de la normativa als interessos privats, o projectes que neixen sense autorització, però que ningú no atura o impedeix. Les principals campanyes de protesta han estat contra la instal·lació d’un nou radar a la Muntanya Blanca, la construcció d’un port esportiu a Platja Blanca, un projecte de camp de golf i el creixement desmesurat de noves places hoteleres.

La construcció d’un complex hoteler sobre un sistema de dunes a sobre mateix de la platja del Puerto del Carmen i l’Aparthotel los Fariones, van provocar a finals dels 80 les protestes més intenses que es recorden a l’illa. El mateix César Manrique va participar i patir la impotència i perplexitat davant un obra tan aberrant, que malgrat tot no es va poder aturar. Quinze anys després el Tribunal Suprem va ordenar el seu enderroc. El Ministeri, en lloc de desmuntar les obres il·legals segueix inaugurant “acondicionaments” i permeten barbaritats com el port esportiu Marina Rubicón, a Platja Blanca. Construït sense llicència, denunciat per la comunitat científica, per ONG’s, i per la pròpia UE, segueix endavant.

La destrucció del litoral de Lanzarote segueix amb el consentiment del govern espanyol i Coalició Canària. Els seus ecosistemes estan amenaçats i el futur no pinta massa bé. El pols entre els interessos d’empresaris sense escrúpols, amb la complicitat dels polítics, i el poble canari es manté. El Guincho, el grup ecologista de Lanzarote no es rendeix i segueix lluitant. Ara a més ha encetat una campanya molt potent que amb el lema “Ni una cama más” pretén impedir la construcció de nous hotels. L’illa, com tot Canàries, té un límit.

www.benmagec.org/benmagec/index.html

Ai aquests gatets!

A més dels perills derivats de l’acció de l’home, d’alguns homes sobretot, l’illa s’ha enfrontat a altres amenaces, les de les espècies animals i vegetals que han estat importades i introduïdes a Lanzarote, amb conseqüències desastroses per a la fauna i la flora locals. Existeix un llistat ben detallat d’aquests invasors, com la granota Toro vinguda dels EU, les rates, o alguns tipus d’algues. I entre tots aquests hi destaca un d’aspecte ben inofensiu, però demolidor, el gat.

El gat domèstic abandonat torna al seu estat salvatge i és responsable de la extinció o disminució de nombroses espècies animals, particularment aus i rèptils. El resultat de la seva introducció a molts indrets, no només a Lanzarote, ha estat catastròfic per espècies que havien evolucionat sense depredadors. Com també han fet els governs de Nova Zelanda, Austràlia, o el mateixos EU, a aquesta illa han hagut de posar-se en marxa programes de control i eradicació de gats.

Aquest mininu tan simpàtic s’alimenta de conills, però també d’espècies amenaçades i protegides, com els diferents tipus de llangardaixos, la musaranya canària i moltes aus petites. El cas més preocupant és el dels llangardaixos, dels que, es calcula, en queden entre 150 i 200 a la illa de El Hierro, uns 400 a Tenerife, i menys de 20 a La Gomera. Ja sabeu, si teniu un gat a casa, no l’abandoneu, i doneu-li força menjar, o altres en pagaran les conseqüències...


www.gobiernodecanarias.org/medioambiente/biodiversidad/introduci.../index.htm
www.issg.org

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada