divendres, 1 de gener de 2010

Articles publicats al 3XL.net

A continuació penjo alguns dels articles que vaig publicar a la web del 3XL.net (TV3)

Any 2000

3-Fasic

Entrepobles, Medicus Mundi Catalunya i Veterinaris Sense Fronteres s'han unit per formar un fòrum d'associacions de solidaritat internacional de Catalunya anomenat 3-Fasic. L'objectiu d'aquesta unió és el d'incrementar la seva representativitat social amb la idea que cooperar és actuar conjuntament.

Aquestes tres organitzacions no governamentals (ONG) són conscients que les enormes necessitats d'un món amb 1.300 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa, necessiten d'una actuació conjunta. Cal unir esforços, tot i la insuficiència de tots els projectes que puguin endegar.

Totes elles estan d'acord a dir que el nostre és un món amb suficients recursos per a tots, si es distribuïssin adequadament i comparteixen la idea que entre tots i totes podem canviar-lo, o com a mínim, intentar-ho. La unió de les tres ONG respon també a un intent d'evitar el risc de ser instrumentalitzades.

Entrepobles,(www.pangea.org/epueblos) Medicus Mundi (www.pangea.org/medicus)i Veterinaris sense fronteres (vsf.pangea.org) fa molts anys que treballen en el món de la cooperació portant a terme projectes molt variats, que cerquen la millora de la qualitat de vida de les poblacions del Tercer Món. Des dels seus camps específics d'acció, la medicina o la veterinària, la seva acció va molt més enllà i contempla un treball sobre el terreny als països del sud i un altre de divulgació i sensibilització als països del nord.

50 aniversari de l'ACNUR


El 14 de desembre l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) va complir 50 anys. Aquest organisme de les Nacions Unides es va crear per un any, per a la protecció i l'assistència dels refugiats europeus que fugien com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Els conflictes a l'Àfrica, en el seu procés d'independència, la guerra freda, les guerres al Sud-est Asiàtic, com la Vietnam o Cambotja, les dictadures al Con Sud americà, les guerrilles i les actuacions dels exèrcits a Centre Amèrica, a l'Iraq o a l'Afganistan, van obligar a anar renovant el seu mandat i estendre les seves activitats a altres zones geogràfiques.

Tot i la caiguda del mur del Berlín i la fi de la guerra freda, els conflictes no cessen. Al contrari, l'última, dècada hem vist com tornava a Europa l'horror de la guerra i el drama de milers de refugiats que han hagut de deixar casa seva. El conflicte Iugoslau, a les portes de casa nostra, ha estat una mostra més del que està passant a molts altres països. Rwanda, Burundi, Angola, Sierra Leone, Sudan, Somàlia, Eritrea o Etiòpia exigeixen l'acció urgent d'un organisme i unes persones que han hagut d'adaptar-se a nous requeriments i a unes condicions cada vegada més dures.

L' ACNUR assisteix avui més de 22 milions de refugiats i desplaçats, víctimes de les guerres i la persecució en més de 120 països. Un equip de més de 5.500 membres que col·laboren amb centenars d'ONG pateixen una falta de respecte creixent cap a les organitzacions humanitàries i els seus treballadors. Aquest any quatre funcionaris de l'ACNUR han estat assassinats deliberadament. Les dones, els nens i les persones grans no se salven tampoc de la barbàrie, constituint més del 90% de les baixes. L'ACNUR , que és testimoni d'un horror que denúncia, es queixa d'una falta d'interès internacional. Toca a les diferents instàncies polítiques posar-hi remei.

Entradeta

L'ACNUR ha complert 50 anys ajudant els refugiats i desplaçats que fugen de la guerra i la persecució política, ètnica o religiosa. Una feina que ha anat incrementant-se amb els anys però que es troba amb una falta d'interès dels diferents governs.

WEB www.unhcr.ch

SOS Amèrica LLatina

La meitat de la biodiversitat mundial es troba a l'Amèrica Llatina. Al ritme actual de desforestació, aproximadament 30.000 a 100.000 espècies (10% del total mundial) poden extingir-se durant aquest any 2000. La diversitat cultural pot veure's també greument afectada. Només al Brasil, durant aquest segle, han desaparegut 90 cultures indígenes.

L'Amèrica Llatina disposa de 885,5 milions d'hectàrees de bosc tropical, el 46% del total mundial. El ritme anual de desforestació s'ha duplicat en els darrers anys. Si continua el ritme actual, els boscos tropicals de la regió s'esgotaran en només tres dècades més. La terra desforestada és fàcilment vulnerable a l'erosió; uns dos milions de quilòmetres quadrats (10% del total del territori) pateixen algun grau d'erosió, 2/3 parts del qual és provocat per la ramaderia i altres activitats agrícoles exportadores, i només 1/3 es pot atribuir a l'agricultura de subsistència. Per cada hectàrea de bosc tallat, s'estima que unes 115 tones de CO2 són alliberades a l'atmosfera, cosa que contribueix considerablement a l'efecte hivernacle.

Els països de l'Amèrica Llatina i Carib concentren els índexs més alts de desforestació del món. Jamaica i Haití, que tan sols conserva l'1% de la seva àrea boscosa, són els més afectats, seguits de Costa Rica, Paraguai, Equador, Guatemala, Mèxic, Bolívia i Veneçuela, Colòmbia, Brasil, Perú i l'Argentina, segons el Banc Interamericà de Desenvolupament. Però aquesta tendència encara pot invertir.se, com demostren algunes nacions de la regió, principalment Xile i l'Uruguai. En aquests dos països el percentatge de territori cobert de bosc està augmentant, gràcies als programes de repoblació aprovats per les autoritats.

Les costes i els mars de la regió es veuen també greument amenaçades. El 90% de les aigües negres són descarregades al mar sense tractament previ. Les 2/3 parts dels manglars de Mèxic, la meitat de la flora i la fauna de les costes de la regió han estat destruïdes parcialment o total, per la contaminació, la desforestació el turisme i la pesca indiscriminada. El 80% de la pesca mundial prové dels ecosistemes costaners. S'ha constatat ja una disminució considerable del volum anual de pesca perquè les captures són superiors en relació a la capacitat natural de regeneració. L'agricultura intensiva per a l'exportació contribueix també a la degradació del medi en utilitzar gran quantitat de productes químics altament tòxics prohibits o restringits a casa nostra.

Fam a Angola

Intermón ha fet una crida davant la greu situació humanitària que viu la població d'Angola. Un milió i mig de persones podrien morir d'inanició si no arriba amb urgència l'ajuda alimentaria internacional. Aquest darrer any la població ha rebut una quantitat d'aliments equivalent al 40% del que es considera com a mínim imprescindible per subsistir. El problema s'està agreujant perquè el nombre de persones que necessiten ajuda augmenta a un ritme espectacular mentre que el nivell de donacions descendeix en comparació a anys anteriors. En cinc mesos el nombre d'angolesos que necessiten l'ajuda humanitària per sobreviure ha passat de 1.100.000 a 1.600.000.

Per agreujar encara més el problema, el grup rebel UNITA ha amenaçat amb segrestar els treballadors estrangers de les organitzacions humanitàries que treballen al país. Tot i això, els treballadors humanitaris, entre ells els d'Intermón, continuaran en el país amb els seus projectes, prenent òbviament les precaucions necessàries per augmentar la seva seguretat personal. Fins i tot la responsable d'emergència d'Intermón viatja aquest mes de juliol a Angola per fer el seguiment dels projectes i estudiar nous treballs d'emergència a les zones més necessitades del país.

Aquesta actitud és absolutament necessària ja que la situació es troba al límit. A la ciutat de Kuito, per exemple, es calcula que més de 200.000 persones poden morir de fam si l'ajuda humanitària no arriba abans de dues setmanes, segons ha informat el representant a Angola del Programa Mundial d'Aliments de Nacions Unides. Kuito, que acull més de 100.000 desplaçats, viu al límit de la supervivència, pendent de l'ajuda humanitària internacional, ja que des de fa quasi un any es troba assetjada per les tropes de UNITA.

Intermón (www.intermon.org) treballa a Angola des del 1992 i , al costat d'organitzacions del país, desenvolupa diferents projectes d'atenció als desplaçats com, per exemple, la distribució de llavors hortícoles, fertilitzants i eines agrícoles a les ciutats de Malanje, Huambo i Gabela, cobrint les necessitats de més de 7.000 famílies. La construcció d'una escola per a 120 nens i nenes a Gabela i una altra de sis aules per a més de 500 al camp de refugiats katangueses de Viana, són altres dels projectes previstos.

Intermón ha facilitat diversos comptes corrents per aquells que vulguin fer alguna aportació econòmica per Angola:
La Caixa 2100-0765-87-0200150258
BANESTO 0030-2549-99-0000010272
Banco Santander 0085-0200-68-0000070524
Caja Madrid 2038-1768-44-4500180037

Animals amb els dies comptats

Espanya és el país de la Unió Europea amb el percentatge més gran d'espècies en perill d'extinció. El linx, l'ós bru, el llop, el visó, la llúdria, la foca, l'àliga imperial, el voltor negre i la cigonya negra, són alguns d'una llarga llista d'animals que lluiten per la seva supervivència sense garanties d'èxit.

La destrucció i la fragmentació d'hàbitats, la caça, el furtivisme, el verí, els ceps, la introducció d'espècies no autòctones, la manca de lleis i l'escàs acompliment de les que existeixen, són alguns dels motius pels que més d'un centenar d'espècies podrien extinguir-se.

Del linx ibèric, per exemple, hi havia a principis de segle unes 200.000 parelles, avui no arriben als 600. L'ós bru, del que queden menys de 100 exemplars, es veu greument amenaçat pel furtivisme i la pèrdua del seu hàbitat. De llops queden poc més d'un miler d'exemplars. A Castella i Lleó els caçadors organitzen subhastes en les quals s'arriba a pagar un milió de pessetes per matar un exemplar.

Luis del Riego, membre del grup ecologista Coconia, afirma que "aquestes subhastes, en les qual es posa preu al llop com a trofeu, ha provocat un mercat negre dins els col·lectiu de caçadors". Des de 1996, la Sierra de la Culebra s'ha convertit en l'únic lloc de tota la Unió Europea on es subhasta aquesta espècie.

Més de 50 classes d'aus estan també en perill d'extinció a Espanya. El verí segueix sent el principal perill per espècies com el voltor negre i la cigonya negra o el trencalòs. D'Àliga Imperial en queden unes 120 parelles, després d'un gran esforç dels ecologistes, que han aconseguit augmentar el número, als 70 hi havia només 50 parelles. Però la destrucció del seu hàbitat, les electrocucions i el verí, que en l'última dècada ha matat 53 exemplars, posen en perill la seva supervivència.

Per a Miguel àngel Valladares, portaveu de WWW/Adena, s'han de prendre mesures urgents: "necessitem una voluntat política fèrria. A més, s'han d'eliminar les incoherències legals; és a dir, no és normal que una espècies estigui protegida a una comunitat i desprotegida en una altra. Una de les mesures importants és el treball de cria en captivitat per, posteriorment, reintroduir-les en el seu medi natural. Però, per això, s'han de recuperar els seus hàbitats".

Aràbia Saudita

Algú pot imaginar el que és ser detingut simplement per pensar de manera diferent a aquells que governen al teu país, o per professar una religió minoritària, ser portat a una comissaria de policia, presó o centre de detenció i ser torturat sense el més mínim respecte pels drets humans. Veure's obligat a signar una declaració que pot acusar-te de qualsevol cosa, fins i tot de bruixeria, castigada amb la mort i sense cap possibilitat de defensa real veure't portat al patíbul per ser decapitat o, en el millor dels casos, patir l'amputació d'una mà o d'un peu. Segons Amnistia Internacional, ( www.a-i.es) això passa massa sovint a l'Aràbia Saudita.

El petroli i la riquesa dels multimilionaris xeics àrabs de luxosos cotxes i mansions que es passegen pel món i per Marbella, són les primeres imatges que ens venen al sentir parlar d'Aràbia Saudita. Però aquest país, un dels grans compradors d'armes d'EEUU, amaga una altra realitat molt més sòrdida, de la que no s'en parla mai. El govern, que ignora els principis més bàsics dels drets humans, que prohibeix tots els partits polítics, sindicats i associacions d'advocats i organitzacions de drets humans independents, exercita una brutal acció de represalia contra tots aquells que puguin qüestionar les polítiques de l'Estat.

Aràbia Saudita té un dels índex d'execucions més elevat del món, una mitjana de dues execucions cada setmana. Molts testimonis han explicat a Amnistia Internacional la brutalitat, la tortura i els maltractaments que s'imparteixen a comissaries i presons amb tota impunitat. La responsabilitat d'aquesta greu situació també recau sobre la comunitat internacional, que callen, tot i conèixer la realitat, pels seus interessos econòmics i estratègics.

Salvar la Vall d'Àrreu

La Vall d'Àrreu, al Pallars Sobirà, és una de les darreres valls verges del Pirineu Català. Es troba molt a prop de la Vall d'Aran i de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. Davant les intencions de Catalana Occidente, propietària de Baquèira, d'ampliar les seves instal·lacions ocupant la vall, s'ha constituït la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible pel Massís de Beret, formada per les principals associacions excursionistes i ecologistes de Catalunya i de la resta de l'estat, que pretén defensar aquest paratge natural.

Segons aquesta Plataforma la Vall d'Àrreu és un dels pocs exemples de valls pirinenques on no s'ha fet cap tipus d'intervenció transformadora o destructiva. No té accés rodat, tampoc aprofitaments hidroelèctrics, ni línies d'alta tensió i l'explotació forestal és escassa o inexistent. En ella s'hi troben boscos vells únics al Pirineu, fauna amenaçada, com ós bru, el gall fer, el mussol pirinenc, el picot negre o la llúdriga, i un paisatge de muntanya modelat pels fenòmens glacials que cal conservar.

Els plans per a l'ampliació de Baquèira-Beret preveuen la construcció de 15 nous remuntadors mecànics, 18 pistes d'esquí, 3 restaurants, 3 edificis d'allotjaments, 2 preses d'aigua, 20 quilòmetres de pistes, 15 quilòmetres de canalitzacions per la neu artificial, moviments de terres, tales de boscos etc. I tot això sota la bandera del desenvolupament econòmic i els llocs de treball.

La Vall d'Àrreu pertany a l'espai natural "Alt Aneu", inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya (PEIN) i està proposat com a Lloc d'Interès Comunitari per a formar part de la Xarxa Natura 2000, que és la futura xarxa d'espais protegits de la Unió Europea. Abans que es fes públic el projecte de Baquèira-Beret, l'associació ecologista DEPANA i el centre Excursionista de Catalunya van proposar la creació d'un espai protegit en aquesta àrea, l'anomenat Parc de l'Alt Pirineu.

Tan aviat com es va conèixer el projecte, es va crear la Plataforma que, de seguida, va presentar al·legacions. També han proposat una alternativa que consideren més respectuosa amb el medi, que consisteix en fer servir la Vall de la Bonaigua, per on passa ja una carretera i diverses línies elèctriques. Amb el lema "Sí a l'esquí, però així no. Implica't" han encetat una campanya que pretén incidir sobre Catalana Occidente i el Conseller de Medi Ambient, el Sr. Felip Puig.

Deute condonat

Nacions com Uganda o Moçambic comptaran des d'ara amb més diners per invertir en educació i sanitat. El govern britànic ha condonat 275.000 milions de pessetes de deute extern que li devien els 21 països més pobres del món. La notícia la va donar el ministre britànic d'economia, Gordon Brow, que també es va comprometre a pressionar les altres sis nacions més riques del planeta per que cancel·lin els cobraments que tenen pendents amb quaranta països del Tercer Món.

Els 21 països afectats per la decisió de l'executiu britànic hauran de col·locar els dines en un fons especial de garantia, amb el que es finançaran diferents projectes per combatre la pobresa. L'única condició que s'imposa als estats deutors en guerra és la de no utilitzar aquest capital en la compra d'armament. S'estableix molt clarament que amb aquests diners s'han de cobrir les necessitats bàsiques de la població.

Gran Bretanya, que ja havia condonat abans 600 milions de lliures a altres 20 països fortament endeutats, aconsegueix ara, al condonar un bilió més de lliures, ajudar de manera important les maltractades economies d'aquests 21 països, que es troben en una situació crítica. El govern de Blair espera que els altres membres del G7 segueixin l'exemple i suprimeixin el deute que condemna a la misèria als 200 milions d'habitants dels estat més deprimits.

Entradeta

La campanya del Jubileo 2000 per a pressionar el G7 a cancel·lar el Deute Extern del països més pobres, s'ha tancat amb un gest lloable del govern britànic, la condonació de 275.000 milions de pessetes a 21 països del Tercer Món.

Hacesfalta.org

Entradeta

Si voleu dedicar part del vostre temps a col·laborar amb els més desfavorits o viure de la cooperació, ara disposeu d'un portal on trobar totes les ofertes i demandes de diferents ONG. Hacesfalta.org ha estat creat per promoure i facilitar el voluntariat a la societat.

Hacesfalta.org és una web especialitzada en el voluntariat. Estem en un moment en què hi ha molt d'interès per col·laborar amb alguna ONG i fer alguna cosa per aquells sectors més desfavorits de la nostra societat, o per altres països bastant menys afortunats que el nostre. Tots aquells que volen aportat el seu temps, coneixements o experiència professional, poden consultar ara aquesta web i trobar allà el seu espai.

En el seu primer mes d'existència el portal ha estat visitat per 12.000 internautes i més de 600 persones s'han inscrit per rebre el butlletí electrònic setmanal que recull les darreres oportunitats de treball voluntari i/o remunerat, així com el servei de notícies. Hacesfalta. org ha rebut més de 1000 currículums de persones que volen trobar un treball voluntari o remunerat en alguna ONG.

Dels 1000 currículums rebuts, 400 responen a alguna de les 500 oportunitats de treball voluntari registrades per les quasi 100 ONG associades al portal, mentre que 560 s'han presentat per les ofertes de llocs relacionats amb l'assessorament a ONG en matèria legal i fiscal, i el disseny i manteniment de pàgines web de les diferents organitzacions. Com podeu veure és possible col·laborar sense desplaçar-se o fixar un horari determinat.

Any 2001

Aeròdrom contra ocells

L’ampliació de l’aeròdrom a la Timoneda d’Alfés amenaça la supervivència d’algunes espècies d’ocells en perill d’extinció.

La Timoneda d’Alfés és un espai de gran valor geològic i biològic que té la particularitat de ser l’únic enclau d’espècies com l’Alosa becuda (Chersophilus dupont) a Catalunya. Aquest ocell, catalogat en perill d’extinció, ha vist com la seva població es reduïa en un 70% en els últims 5 anys, a causa de l’activitat aeronàutica i la pèrdua d’hàbitat. En queden menys de 30 exemplars, i l’autorització de la Generalitat per la construcció de diferents infraestructures i l’asfalt d’un quilòmetre i mig de pista potser aconseguiran fer-la desaparèixer del tot.

Les obres aprovades ocuparan la millor zona reproductora de l’Alosa becuda. La Ganga (Pterocles alchata) i la Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), espècies també greument afectades, no correran millor sort. Els plans de recuperació per aquestes espècies i per a la conservació de la flora i fauna estèpica previstos per la mateixa administració són incompatibles i incongruents amb la transformació dels seus últims reductes.

EGRELL, IPCENA, SEO/Bird Life i DEPANA, són les organitzacions que encapçalen l’oposició a aquest projecte que consideren il·legal, perquè incompleix les disposicions vigents. Proposen el trasllat a una altra zona com a alternativa més viable des del punt de vista social i ecològic i demanen que el Departament de Medi Ambient prengui mesures que assegurin la conservació d’aquest hàbitat únic.

Amnistia Internacional i la homosexualitat

Gays, lesbianes , bisexuals i transsexuals de tot el món són perseguits per la seva orientació sexual. La violació dels seus drets va dur a Amnistia Internacional a incorporar als seus objectius la defensa dels homosexuals.

Després de 30 anys defensant els drets humans a tot el món, l’any 1991 Amnistia Internacional va decidir fer-se càrrec també de la defensa d’aquelles persones empresonades pel simple fet de mantenir relacions homosexuals en privat i amb l’edat legal per fer-ho, considerant-los com a presos de consciència. Va ser el resultat d’una evolució en la qual ja s’havien tractat alguns casos de tortures i execucions per identitat sexual, o detencions arbitraries d’activistes dels drets dels homosexuals.

La situació que viuen molts gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals a molts llocs del món és molt greu i preocupant. Amnistia Internacional rep constants denúncies d’empait, tortura, maltractaments i intents d’execució extrajudicial per motius homòfobs. A l’Aràbia Saudita les relacions homosexuals poden ser castigades amb 2.600 fuetades, a divuit estats dels EUA poden ser sancionades amb una multa o fins i tot la presó, a l’Afganistan s’enderroca una paret amb un tanc sobre els convictes d’actes de “sodomia”.

Cap part del món se’n lliure. Al Brasil els defensors dels drets humans dels homosexuals són empaitats i amenaçats de mort. Àustria, al cor d’Europa, permet el matrimoni als 17 anys amb una persona de diferent sexe, però mantenir relacions sexuals amb una persona d’aquesta edat i del mateix sexe comporta anar a la presó. A l’Equador, el pla de prevenció de la delinqüència ha permès a la policia violar reiteradament els drets humans dels homosexuals per atemptar contra el decor i les bones costums.

Davant aquesta persecució i violència només per la condició sexual, Amnistia Internacional demana el suport de tothom mitjançant l’enviament de cartes i faxos. Cal forçar els governs a prendre mesures per defensar els drets d’aquests col·lectius, i promoure polítiques de no discriminació, lluitant activament contra la violació dels drets humans de les persones que pertanyen a alguna minoria sexual.


I l’ajuda humanitària què?

Amnistia Internacional i Intermón-Oxfam demanen ajuda per l’Afganistan i denuncien el poc interès del govern espanyol en augmentar una ajuda a la cooperació, que no para de disminuir.

Desenes de milers d’afganesos han fugit i segueixen fugint cap a les fronteres de Pakistan, Tayikistan i Iran, principalment. Tots els països limítrofes amb l’Afganistan han tancat les seves fronteres per impedir-ne el seu pas. Sis milions d’afganesos s’enfronten a la manca d’aliment i a l’arribada de l’hivern. L’ajuda humanitària és imprescindible per evitar la mort de milers de persones, sobretot nens i gent gran.

Amnistia Internacional ha denunciat que el govern espanyol no ha fet encara ni una sola aportació de fons a l’ACNUR. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats va fer fa unes setmanes una petició especial de fons, com a mesura d’urgència, de 30 milions de dòlars, per atendre les primeres necessitats dels refugiats afgans. N’ha rebut 26, però ni una sola pesseta procedeix d’Espanya. La durada de la guerra i l’arribada de l’hivern faran necessaris uns 268 milions de dòlars més, si, com preveu aquest organisme, el nombre de refugiats supera el milió i mig.

L’actitud del govern espanyol contrasta amb l’interès manifestat des del principi per participar en la resposta dels EEUU als atacs de l’11 de setembre. Segons declaracions del ministre d’assumptes exteriors, Josep Piqué, França, Itàlia, Alemanya i Espanya són els quatre països que han mostrat més voluntat de participar amb les seves capacitats militars en les operacions nord-americanes.

Per altra banda, Intermón-Oxfam, en el seu informe anual “La Realitat de l’Ajuda”, denuncia una nova caiguda del volum de l’AOD (ajuda oficial al desenvolupament) espanyola, que se situa en el nivell més baix dels darrers 10 anys. Aquesta disminueix i s’allunya encara més del compromís internacional del 0’7% del PIB. Després de tres anys de vigència de la Llei de Cooperació, les expectatives de millora de la quantitat i la qualitat de l’ajuda espanyola no només no s’han acomplert, sinó que han empitjorat.


Torna l’amenaça nuclear?

La recent publicació per part del Pentàgon d’un document sobre una nova política nuclear ha generat tot tipus de reaccions. Si vols saber de que parlem continua llegint.

No es tracta d’espantar ningú, sinó d’aconseguir la informació necessària per saber quina és l’amenaça real i poder actuar en conseqüència. Aquest és l’objectiu de l’informe publicat per l’organització americana 9-11peace.org, sobre el retorn de l’amenaça nuclear. El centre de la polèmica es troba en la recomanació del Pentàgon, en el “Nuclear Policy Review” (NPR) , de construir i provar petites armes nuclears que podrien utilitzar-se com arsenal regular per l’exèrcit americà. A més, abandona la idea, existent fins ara, d’utilitzar armes nuclears només en cas d’atac nuclear. El document (NPR) assenyala diferents països que no tenen armament nuclear, com l’Iran, Síria o Líbia, com a possibles objectius d’un atac amb armes nuclears.

L’informe recull un munt d’articles sobre les diferents reaccions que aquesta nova política està provocant arreu. Si us defenseu amb l’anglès no dubteu a entrar-hi. Les reaccions més greus venen per part dels països marcats com a possibles objectius nuclears, que són aquells que formen l’eix del mal, segons l’actual govern americà. Iraq és el candidat que encapçala la llista. Corea del Nord ja ha amenaçat amb reprendre el seu programa nuclear, que va congelar l’any 1994 a canvi d’abastament de petroli i reactors nuclears per part d’occident. Es dona el cas curiós que els nord-americans acaben d’assumir la construcció a aquest país d’una central nuclear.
Des d’Europa i des del mateix EU, molts lamenten el canvi, encapçalat per Bush, en la política americana, que es desmarca de tots els tractats i esforços per controlar l’ús de l’arsenal nuclear. Mentre els assessors de Bush pensen que serà una forma efectiva d’intimidar possibles agressors, altres pensen que pot afavorir la proliferació d’armament nuclear. Per altra banda, un informe publicat recentment per USA Today fa referència als greus perjudicis que sobre la salut humana tenen ja avui les nombroses proves nuclears realitzades. Segons el Centre de Control i Prevenció de malalties, la radioactivitat ha contribuït en unes 15.000 morts per càncer. A més, l’ús d’armes nuclears faria augmentar, encara més, la mort de civils. De moment és només una proposta, esperem que no passi d’aquí.

9-11peace.org/bulletin21.php3

Aniversari Consulta Social

El 18 de març se celebra l'aniversari de la Consulta Social per l'Abolició del Deute Extern. Per aquest motiu s'ha preparat una concentració festiva i reivindicativa per denunciar l'actitud del govern, que ha ignorat l'opinió de més d'un milió de ciutadans i ciutadanes que van votar a favor de la condonació del deute.

El Deute Extern és una de les principals causes de la situació de dependència i pobresa en què viu la població dels països del Sud. Aquests països han pagat ja, en concepte d'interessos, una xifra dues vegades superior als préstecs rebuts. Per denunciar aquesta situació injusta que ofega a tants països del Tercer Món es va celebrar, coincidint amb les eleccions generals del passat març, la Consulta Social per l'Abolició del Deute, on es demanava la condonació total d'aquest. D'1.087.792 persones que van votar, el 98% ho van fer a favor de la cancel.lació total. Ja fa un any i el govern segueix indiferent.

La Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern (XCADE) vol celebrar aquest aniversari amb una gran concentració convocada pel diumenge 18 de març a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Allà s'instal·larà una urna gegant on es dipositaran totes les postals recollides arreu de Catalunya i es farà un enviament massiu al senyor Aznar. Es tracta de recordar al govern que encara s'espera un gest decidit. El Pla director de cooperació, que només preveu una cancel·lació del 4% en els propers 4 anys, és del tot insuficient, ja que els interessos que es van generant són superiors al percentatge cancel.lat.

La celebració ha començat ja abans a d'altres indrets de la geografia catalana on s'han realitzat xerrades, teatre i cercaviles per conscienciar i recollir postals. A més, el Periódico va fer entrega, el passat 6 de març, del Premi a la Iniciativa solidària de l'any a la Consulta, destacant aquesta iniciativa per la gran implicació social que ha aconseguit. El premi constata que la consulta ha suposat un element de cohesió social i ha estat un exemple de democràcia participativa.

Web www.rcade.org

L' AOD espanyola

La cooperació espanyola als països del Tercer Món es troba en el 0,25% del PIB, per sota del 0,7% , i suposa una quantitat de 200.000 milions anuals. L'estat espanyol gasta 900.000 milions a l'any en despesa militar i 220.000 en els treballs d'investigació de l'avió de combat europeu.

Fins no fa massa anys Espanya era un país receptor d'ajuda al desenvolupament. Als 70 els objectors de consciència alemanys venien a fer aquí el seu servei al Tercer Món. Avui som el país de la Unió Europea que més ajut rep, uns 600.000 milions de pessetes anuals, però la nostra aportació als més desfavorits queda molt lluny del que seria desitjable. A part del ridícul 0,25% que Espanya destina a cooperació, els criteris amb que es fa aquesta són molt discutibles i no es caracteritzen precisament per la solidaritat. Poca en quantitat i dolenta en qualitat.

L'ètica i el respecte als drets humans s'ignoren totalment quan es col·labora amb països on no es respecten els més bàsics drets humans. La Indonèsia de Suharto era l'any 1997 el segon receptor d'ajuda bilateral espanyola. Turquia o el Perú de Fujimori han estat altres receptors molts qüestionats. S'imposen criteris polítics i ideològics que permeten, per exemple denegar l'ajut a Cuba sota el discurs dels drets humans i atorgar-lo a organitzacions anticastristes o de l'exili cubà.

Els interessos comercials són els que més determinen la nostra cooperació. L'instrument utilitzat só els crèdits FAD (Fons d'Ajuda al Desenvolupament) que impliquen una ajuda lligada a la compra per part del país receptor de bens i serveis del país donant (armament molt sovint). El 70% de l'ajut del nostre país es fa d'aquesta manera, al contrari de la resta de països europeus, on suposen un 30%. El 68% de l'ajuda als països afectats per Mitch es va fer amb crèdits FAD que només s'han aprofitat en un 4% i sovint amb finalitats que res tenien a veure amb els afectats, com la construcció d'un carretera que beneficia els interessos d'una cadena hotelera espanyola.

La cooperació espanyola s'allunya de beneficiar les classes més humils . El Pla Director de Cooperació recentment aprovat està mal dissenyat i poc consensuat. L'ajut és escàs, protagonitzat pels FAD , un compromís gairebé nul amb la condonació del deute extern i amb un mínim interès per combatre la pobresa i assolir unes estructures socials més justes i igualitàries. 

Sant Làtex, el condó amic



El condó és quelcom més que un objecte de làtex. Pot salvar la vida, i per això cal normalitzar-lo en les relacions sexuals. El protagonista pren vida...

El condó ha estat sempre un company d’aquells que volien evitar un embaràs o qualsevol de les inoportunes malalties de transmissió sexual. L’aparició del VIH/sida l’ha convertit en un amic inseparable de moltes parelles. Ja no es concebeix el llit sense aquest intrús, de vegades empipador, però necessari per evitar una invasió no desitjada.

D’objecte de làtex, mercaderia de botigues especialitzades que el venen de totes les mides, colors, olors i relleus, per fer la seva presència més interessant, s’ha convertit, fins i tot, en un ésser animat. Lluny del Condó Assassí de Ralf Connin, portat a la gran pantalla, el preservatiu pot salvar la nostra vida, si no ens fa mandra utilitzar-lo.

Le Crips Ile-de-France, un dels grups més reconeguts de França en la lluita contra la sida, va organitzar amb motiu del dia mundial de la sida, un concurs de decoració amb làtex., en homenatge a aquest singular personatge. Decoracions de tot tipus, espectacles vivents, exposicions, etc. van servir per decorar els establiments gais de la ciutat.. Posteriorment un jurat els va valorar i escollir el guanyador...

I és que cal erotitzar el condó. Fer servir la imaginació per incorporar el preservatiu de forma divertida a les nostres relacions, farà que el deixem de veure com allò incòmode que ens talla el rotllo, trenca l’espontaneïtat o redueix la sensibilitat. La capacitat de sentir plaer depèn, no sols del tipus de relació sexual, sinó de com es visqui, plantejant que les pràctiques sexuals segures poden ser alternatives plaenteres, agradables i positives.

www.lecrips.net



Aposta contra el CO2

Joves de 16 països són els protagonistes d’una campanya europea en la qual “s’aposten” amb els seus respectius governs que seran capaços de reduir les seves emissions de CO2.

Amb el nom de “l’Aposta”, aquesta iniciativa està portant als joves a prendre partit en un tema de vital importància. Els governs de la UE i la seva àrea d’influència i el Consell d’Europa haurien de reduir durant el curs 2000-2001 un 8% les emissions d’aquest gas, responsable de l’efecte hivernacle i l’augment de les temperatures. Els joves, aconseguint-ho al seu nivell, demostren que és possible.

L’ONG Amics de la Terra i el Consell de la Joventut d’Espanya, són els que coordinen la campanya al nostre país. Només cal visitar la pàgina web i participar. Estan convençuts que els joves, amb voluntat i ingeni poden contribuir a reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. Es tracta d’un repte que pot demostrar que és possible aconseguir en 8 mesos el que els Tractat de Kyoto preveu en 8 anys.

L’Aposta suposa tot un treball d’investigació en grup que té com a resultat el descobriment de tot allò que es pot fer entre tots per solucionar el problema. Una vegada descoberts els principals focus de d’emissió, cal prendre mesures per reduir-los: evitar fugues, estalviar energia... Hi ha moltes maneres, i per això es pot consultar amb uns especialistes, disponibles a través de la xarxa. Si s’aconsegueix es passarà a ser un dels centres europeus eficaços en estalvi.

El compromís personal i el canvi d’hàbits són imprescindibles. Per això la campanya sorgeix amb els objectius d’informar sobre el Canvi Climàtic, promoure aptituds i actituds d’estalvi, el compromís, el treball en grup, la cooperació i l’associacionisme. Proposa-ho a la teva escola i endavant.

Amics de la Terra www.tierra.org
Consell de la Joventut d’Espanya www.cje.org
La apuesta www.laapuesta.org


Armes, guerres i còmplices

L’executiu espanyol no declara el 50% de les vendes d’armes realitzades durant el primer semestre de l’any 2000. Més d’un terç de les vendes declarades tenen com a destí països que violen clarament el codi de conducta de la UE.

Turquia, l’Índia i el Marroc són els principals destinataris de les exportacions militars d’Espanya. Són tres països que violen el codi de conducta de la UE aprovat l’any 1988. Segons aquest codi, no es pot vendre armament a països sancionats per la ONU o la UE, en conflicte, militaritzats, que amenacin l’estabilitat regional, que violin els Drets Humans, que existeixi risc que les armes es desviïn a tercers països o que tinguin dificultats econòmiques.

Israel, Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Jordània, Filipines o Xipre són altres països receptors d’armes espanyoles. En total, 15.777 milions de pessetes obtinguts per les exportacions de material militar i reconeguts pel govern. Caldria afegir-hi 7.767 més producte de la venda d’avions o munició no incloses a les dades del govern. La falta de transparència és la tònica de l’executiu, però través de les empreses exportadores d’armes i el seguiment de la premsa especialitzada és possible obtenir les dades no revelades. Espanya està estancada en les últimes posicions de la UE respecte al nivell d’informació.

Les dades han quedat reflectides en un estudi elaborat per la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, a instàncies d’Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón Oxfam i Metges Sense Fronteres. Aquestes ONG, promotores de la campanya “Adéu a les armes”, que ja ha estat explicada anteriorment en aquest secció, han instat al Secretari d’Estat de Comerç a donar més informació, detallant com a mínim, els productes que es venen a cada país. Altres països europeus detallen també el nombre de llicències emeses, les raons i criteris de les denegacions, i fins i tot, les empreses involucrades.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada